IV.
Razos es e mezura,
Mentr’ om el segle dura,
Que aprenda chascus
Qu’ avetz auzitz plusors,
No fora res prezatz,
S’ agues estat selatz;
Com pogues far e dire
Tal re que m fos honors,
E grazit pels melhors.
Qu’ ieu aquest fais mi prenda
Que l’ encrim de folhor,
Escotan e vezen,
Demandan et auzen;
Ses autrui disciplina.
Mas qu’ en tira ‘l talans
D’ aprendre e d’ auzir
So qu’ om degues grazir.
Que eys lo mieu aprenre
Segon la conoissensa
Com se deu captener
Qui vol bon laus aver:
Mas coven esgardar
Cum o dey comensar,
Per so vuelh ieu retraire
Cui jois e jovens guida,
Primieiramen mos ditz
Res qu’ a bon pretz s’ atanha,
En totz faitz avinens,
Li prec qu’ el esmend me,
S’ ieu y mespren en re.
Qui vol corteza vida
Demenar ni grazida,
Ab ferm cor e segur,
Sapcha dieu retener
Et onrar e temer;
Ses dieu non cre que sia.
De totas encontradas,
Estranhas e privadas,
Faitz e captenemens;
E demand’ et enqueira
L’ esser e la maneira
Dels avols e dels pros,
Dels malvatz e dels bos:
Lo mal e ‘l ben aprenga
E ‘l mielhs gart e retenga;
E ‘l ben sol retener;
Pueis poira s mielhs defendre,
Si nuls lo vol reprendre.
Qui no fug avoleza,
Ni bos, si dieus mi sal,
Qui non conois lo mal;
D’ auzir e d’ escoutar
Entr’ els nessis e ‘ls fatz
Pot chauzir lo senatz
Tal ren qu’ a lui er bos,
Qui sap sens e foldatz
Melhers n’ es sos solatz;
Car li sen e li joc
An lur temps e lur loc
Per sels qu’ o sabon faire.
Segon que m’ es semblan,
Que sap guardar sazo
De sas antas venjar
E ‘ls bens guazardonar,
Qu’ aitals es bos uzatjes;
E requier o paratjes
Qu’ om sia humils als bos
Et als mals ergulhos:
Mas una re us dirai,
Segon lo sen qu’ ieu ai,
Ges tuit cill qu’ om razona,
Qu’ entr’ els desconoissens
E per avols guirens
Es proeza jutjada,
E per mans autreiada
Qu’ anc non saubron que fos
Proeza per razos.
Proezas son devizas,
E pretz de mantas guizas;
E las autras venals;
Mas, cui que pes o plassa,
Ab proeza certana,
C’ aisso don s’ asegura
Qui proeza dezira
Don nais ni don soste,
Que nuls hom bon pretz aia,
Qui que s’ en crit ni ‘n braia;
Per fals razonador
Qui non conois valor
Ges, avol li blasmat
Ni pros cill qu’ an lauzat.
D’ els no us vuelh pus parlar,
Mas laissarai estar
E ‘ls nessis ab los fatz,
E si dirai als gais
De proeza don nais.
Segon autra naissensa,
Qu’ ins el cor, so sapchatz,
La noiris voluntatz.
S’ el filhs fo de bon paire,
Si non pareis al filh;
Terras pot hom laissar
E son filh heretar,
Per que pretz senhoreya,
E cre que far o deya
Sobre totas honors,
Paratge d’ auta gen,
Poders d’ aur ni d’ argen
Ric cor, sens desmezura,
Proeza eis del coratge,
Veus son meilhor linhatge;
Et entendetz apres
Conoissensa e sabers,
Sens, largueza e poders
Donon pretz per tos temps,
Qui ‘ls sap aver essems.
En aquest cinc, senz pliu,
Nais proeza e reviu.
Conoissensa e largueza
E qui gen la baralha
Per qu’ el sens y cove
Que las claus gard e te;
Sabers n’ es messatgiers
Cortes e plazentiers
Que dis plazers e ‘ls fai
Lay on ve que s’ eschai.
Ses aquest cinc no vey
Emperador ni rey,
Duc, comte ni baro
Cui pretz puesca durar,
Li flac ric de paratge,
Sofraitos de coratge
Fan dir a lur privatz:
Senher, aisso sapchatz,
Mo senher fora pros
Ab qu’ el poders y fos.
Aquest razonamens
Qu’ ieu no y conosc ren al,
Car conosc ben e sai
Que tos temps fon et er
Que totz pros hom conquier,
Ab sen et ab saber
Et ab ric cor, poder.
Que cill qu’ el cor an ric
Puescan far tota via
D’ aisso qu’ a pretz s’ eschai,
De qualque poder sia,
Pros es senes falhia.
Qu’ ieu a totz los prezatz
Autrei proeza enteira
En neguna maneira;
Car sai qu’ ieu falhiria;
Pretz y a et honors
De diversas lauzors,
Car tug cill que pretz an
Non l’ an ges d’ un semblan.
Li cavalier an pretz
Si cum auzir podetz:
Li un son bon guerrier,
L’ autre bon conduchier;
L’ un an pretz de servir,
L’ autre de gen garnir;
L’ un son pros cavalier,
L’ autr’ en cort plazentier.
Son greu essems trobatz;
Mas qui mais n’ a ab se,
Mais de bon pretz rete;
E qui negun non a,
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las autras de proeza;
Las autras conoissens;
Las unas gen parlans,
Las autras benestans.
A domna, so sapchatz,
Esta molt gent beutatz,
Mas sobre tot l’ agensa
Sabers e conoissensa,
Que fai chacun onrar
Segon que s tanh a far.
Li borzes eissamens
An pretz diversamens:
E fan faitz d’ agradatge,
Li autre natural
D’ autres n’ i a mot pros,
Cortes, francx e joyos
Que lay on falh l’ avers
Sabon gen dir plazers;
Et ades plazentiers;
E sabon de domney
Et estan gen garnens
Garnitz de cortezia
E de bela paria.
Ans dic ben que s’ en parta.
Li clerc, per cui ancse
Sab hom lo mal e ‘l be,
An pretz, si cum s’ eschai,
L’ autre de cortezia;
Li un de gen parlar,
L’ autre de rics faitz far;
Li un de gran bontat,
L’ autre de larguetat;
Et en aissi, senhors,
Diversas son lauzors
Donadas a chascun;
Mas non y a negun,
Dona ni cavalier
Don hom puesca retraire:
Qu’ om no i trob que chasti;
Qu’ aissi parti natura,
De qualque poder sia,
Tal ren don se complanha.
S’ ieu dic lurs malvestatz,
Car ieu ‘ls n’ ay ben proatz
Qu’ ades son sordeyors
Doncs qui mais ditz e fai
D’ aquo qu’ a pretz s’ eschai
Pro es aventuros,
Si melher es dels pros.
Vers es so c’ aug retraire,
Qu’ el temps del premier paire,
Des que cregon las gens,
Per bos captenemens
Elegron poestatz,
Per que entr’ els fos patz
E merces e mezura
E largues’ e dreitura
Maiormen qu’ en autrui.
Chascus e non auci
Aicel que son vezi,
Non cuida esser prezatz,
Lo segles descauzitz,
Dessebratz e partitz
E mesclat ab maleza!
E pel destric que y pren
Qu’ a mi non greva re;
S’ el segles se dechay,
Non puesc aver esmay
De ren que veia far,
Ma dona doss’ e cara
Que m capdela e m gara
Mas de lieys obezir.
Dona, pros e valens
Corteza et avinens,
La vostra sovinensa,
Vos ren laus e merces,
E us o grazisc ades,
Dona!
