Monchosoft

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Ce poëme ou roman a été extrait d’ un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.

Honestatz es e cortesia

Pessar tal re que bona sia…

Car bos pessatz en ben dir torna

E bos ditz torna en ben obrar;

Per zo deu hom ades pessar.

Per bo pessar dig e obrat

Son tug li jen del mon trobat…

De se meteis es pessamentz

Caps e meis luecs e complimentz.

Qui be no pessa zo que pessa,

Per nient trebailla sa pessa;

Qui ben no pessa zo que ditz,

Sos ditz no an cap ni razitz;

Qui ben no pess’ aco que fay,

Sos cutz es vas e tost desvay.

Pessatz en quatre partz si part:

E sab hom de cascuna part

Cossi a nom propriamen,

Car nom, segon qu’ es obra, pren…

Cogitatios vai primeira

De las partz, qu’ es de tal maneira

Qu’ entendre la pot leu cascus…

Que negus hom no s’ en deffen,

E per re no s’ en pot deffendre;

Pero si vol un pauc entendre

A devezir e a jutgar…

So es deliberatios…

Apres si fai lo jutgamentz,

Adoncs ven lo consentimentz.

Cossentz es, car lo sens s’ atrai

Al jutjament que razos fay,

Cant es jutgat e devezitz;

Adoncs ven delieg qu’ es la fis…

… Tug cel que amon valor,

Vuel que pesson de sia amor;

Car vera amor es caritatz…

E per zo a nom caritatz,

Car es bona e ven de grat;

De grat ve e de grat si dona,

Que non aten c’om la semona.

Bona es e non costa ren,

Car a cels qui la volon ven…

Per amor de pessar diray

Un bon pessat que pessat m’ ay:

De quatre vertutz principals

Que om apella cardenals,

Que deu aver totz Crestians

E totz Judieus e totz Pagans

E totz hom, segon son poder,

Qui vol proeza mantener

E conversar adrechamen,

Segon Dieu e segon la gen

Ab cui deu viure e estar,

Ses mal dire e ses mal far,

Ay bastit un petit romantz;

Mais qui be l’ enten, ben es grantz.

De motz es paubres veramentz,

Mais de sen es rics e manentz;

A cels que apenre ‘l volran,

E per obras lo compliran;

Cestas vertutz cardenals son,

E dirai vos per cal raizon:

Cest mot, que hom ditz cardenal,

Qui ben l’ enten, pezillar val.

Cardenals ven de cardian,

Et, en grezesc, val aizo tan

Com pezillars en nostra lenga;

Per zo par be que d’ aqui venga.

Pezillars es zo que la porta,

Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)

Clauzen e ubren la sosten,

E tornan en son luec reten.

Cardenal son dig per aizo

Cil de Roma, qui be ‘ls espo;

Car regir devon e portar

Santa eglieiza e governar…

Vertutz es dita de verdor,

Car erba vert, segon color,

Ha en se forza de natura;

E, tan quan la verdors i dura,

Viu ades e creis e amplis

Cel luech on natura l’ afis.

Vertutz es doncs verdor de cor,

Qu’el t’en vert dedins e defors,

Viu lo ten e fresc e rausen,

Que non tem freg ni caut ni ven.

Freg es malvestatz que destreyn

Los malautz tan fort qu’ els esteyn;

E cautz es tribulatios,

Trebaill d’ angoissa e passios

E tug enueg qu’ el segle venon

A cels que mala vida menon…

Ventz es erguil de vanidat,

D’on nayson tug l’ autre peccat;

Car ergueil es comenzamentz

E fis de totz los faillimentz…

Cil d’ avant a nom Providenza

O Savieza o Prudenza.

Savieza noms vulgars es,

Mais l’ autre dir, non o son ges

E nostra lenga en aissi,

Car trop retrazon al lati;

Mais, en Polla e en Toscana, (Apulia, Puglia)

Son vulgar e paraula plana.

Providenza vol dire tan

Com far luyn esgardar avan. 

Providenza fay loyn gardar,

Ab uills de cor, zo c’om deu far.

Aisso eis dizon l’ autre nom,

Qui be ‘ls enten, de cap e som…

E cel qui la vol e la te

Cosseill’ ades per bona fe,

E parl’ ab lui privadamen,

E ‘l ditz: “Amics a mi enten,

Car be t promet, si creire m vols,

Ja no t venra ira ni dols

Que ben no t’o passes leumen.

E coseil ti premieiramen

Que totas causas ben cossires…

E non lur dons plus dignitat

Que natura lur n’ a donat;

Car saber deus: moltas res son

Bonas e an mala faisson;

Autras n’ i a de bon semblan

Que son malas, plenas d’ engan.

Non las jutges doncs per semblanza,

Mas per ver e per esprovanza.

Totas cestas causas mondanas,

Que leu passon, tengas per vanas.

No t fazas plus ric ni plus gay

Per causa que tot jorn desvai.

Co que auras, sia ben tieu;

Per te o despen e per Deu.

De ton aver sias tan seyner

Que l’ aver no t pusca destreyner;

Car jamais be no t’ anaria,

Puis l’ avers ton seyner seria.

No t fazas avol per non ren,

Car avers leu va e leu ven…

Mermars es quant om s’ adolenta,

Per dan o per mal que turmenta;

Per cals n’ i a son tan dolen,

Can ren perdon, que perdo ‘l sen;

E merma s trop qui tan s’ espert,

Si pert aver, qu’ el sen ne pert.

Creissers es qui s’ ergoillosis

Tant qu’ en menspreza sos vezis.

Mermars s’ aven de adversitat

E creissers de prosperitat.

Si savis yest, no t campjaras;

En totz luecs, totz tems, us seras.

Aissi com la mans, can s’ esten,

Es mans, e pueis eissamen,

Cant hom l’ a tornada en poyn,

Savis hom es us pres e loyn…

No deu hom desempre jutgar,

Ansz deu retener la sentenza

El cor, tro plena conoissenza

Aia d’ aizo c’om li dira

E aissi plus savis parra.

Si savis iest, ren non aferms

Entro qu’ en sias fort be ferms

Que es zo que vols afermar;

Car moltas vetz menzonja par

Aizo que sera veritatz,

E mantas vetz es falsetatz

Zo que de primas sembla ver;

Per zo coven ben a saber

Que diras, car, pueis que er dicha,

Ta paraula es cais escricha;

Pueis qu’ es eissida del carcais,

Paraula non y torna mais.

Nulla paraula plus que ventz

Non a fre, mas passa las dens.

Si com l’ amics fai mala cara

Mantas vetz, e ‘l lausengier clara,

Aissi veritatz se rescon

Per semblan, et estai prion,

E falsedatz fai bel semblan

Per miels semenar son engan…

Savis hom non tem aventura,

Cals que sia o mala o dura.

Savis hom enquer per raizon

De tot fag, si es bon o non;

Lo comenzamen e la fi

Vol saber e ‘l mei altresi.

A savi home si coven

Que sia ferms en tota ren,

E zo que aura comenzat

Sia per lui ben acabatz…

Usa de mi si com deuras,

A bona fe, on mais poyras;

Zo es a dir tot simplamen

Segras lo mieu comandamen…

Vertutz e escutz ti seray;

E, si creire no m’ en volias,

Dieu e me e bon nom perdrias.

Bos noms vol dire bona fama

E cel a bon nom qui Dieu ama,

Car Dieus ama luy atressi

E fa ‘l venir a bona fi…”

Cela vertutz que ven apres

Ten home ferme e dreg em pes…

Son amic garnis fizelmen

E mostra li cortesamen:

“Amics, si mon conseil vols segre,

Viure t farai totz jorns alegre…

E totz hom ti fara honor.

E, sapchas be, fort es grans bes

Qui es segur en totas res,

E sa vida en aissi garda,

Que de nuilla ren non ha garda;

Mas ab ferm cor e seguiran

Aten sa fin oy e deman…

Be sap que non pot esquivar

Mort, per zo non la vol duptar…

Amics, cant auras em poder

Ton enemic, faz ti saber

Que per venganza deu s comtar;

Car ti potz be de lui vengar:

Non es mai venganza tan bona,

Com qui s pot vengar e perdona.

Amics, e pretz e gasardon

Gasayna qui ventz ab perdon;

Dieus e segles ben l’ ama plus

E ret l’ en gazardon cascus;

Car Deus l’ en dona plus soven

De sos enemics vencemen,

E totz lo segles ditz ne be…

Tot apertamen requeras

Ton enemic, quant li poyras

Faire mal de cors o d’ aver,

O faras li avan saber

Que fayre vols ab lui batailla;

Car non coven que ieu assailla

Nuil home desapercebut…

Car qui subta, sembla que dupte

Que non aia de forza tan

Com cel cui vol subtar avan…

Ja non sera de ma compagnia

Qui trasnuecha per raubaria;

Ja non sera mos cavalliers

Qui per raubar se fa guerriers…

De lop e de volp es parentz

Qui de nueg fay mal a las gens…

Totz homs sab be s’ arma vals mais

De son cors…

Per zo deu hom, ses tot coman,

Zo que plus val plus car tener.

Esforza t doncs de far plazer

A ta arma plus que a ton cors.

L’ arma es dins e ‘l cors defors:

Per zo deu hom de fors venir

Et anar dintz l’ arma servir.

L’ arma es dona e ‘l cors sirventa;

E qui dona bella e genta,

Clara e pura, ben polida,

De bos aips e de sen complida,

Per sirventa laida e fada,

Que anc no fez blancha bugada,

Desempara, non es cortes…

Pessa que aias tal estar,

On layron no t puscon raubar;

E cel estars en tal luec sia

Qu’ intre bos aers tot dia;

No y quieras plus adantimen,

Sol viure i puscas sanamen.

No vuellas esser conogutz

Per ta maiso ni mentagutz;

Car, sapchas be, no ve d’ onor,

S’ om per maison conois seynor…

De lag parlar ti fort garda;

Lag parlar es peira en ort…

Lag parlar cors laiza e boca,

Car de l’ un nais e l’ autre toca.

Lag parlar lageza noyris;

Per lag parlar net cor s’ aunis.

Cor d’ ome no pot hom jutgar,

Mais segon zo que l’ au parlar.

S’ el dig es netz, lo cors o er…

Dig e semblan son cais messatge

E cais mainada de coratge;

Et es paraula costumnada

C’om ditz: Cal seynor tal mainada.

Paraulas d’ ops e drechurieras

Vueillas mais dir que plazentieras;

Que no redon nuilla sabor

Al dizen ni al auzidor,

Mas un paubre deleichamen,

Quan se dizon primeiramen,

C’ab eissas las paraulas fug,

Car non es dignes c’om l’ estug…

Parlar pot hom cortessamen…

Car aitantas paraulas son

De cortesia e de pron

Coma d’ autras vanas e bellas,

Que no valon, mas per novellas

Que baton l’ aer solamen,

Aissi com fan il estrumen

C’om toca de mas o d’ aizo,

Que no valon, mas cant el so…

Aias cortesia de grat,

No de joglar otracuiat

Que, sens enjan, zo lausara

Que ja nulla re no valrra,

E blasmara zo que bon es,

E cuiara esser cortes.

Per aital vana janglaria

Si destrui bona juglaria…”

La terza vertutz es tan bona

Que de totz bes porta corona:

Honesta es neta e pura

E per aquo a nom Mesura,

Contenenza o Atempranza,

Que fai sos afars ab balanza,

Ome ten gauzen e en patz

Et esta daus lo destre latz;

Car pus cauda es la mas destra,

Per natura, que la senestra,

Et obra plus apertamen

Ades e plus deslivramen

Que la senestra mas no fai…

Mesura es tan ben apresa

E tan dousa e tan cortesa,

Que son amic privat conseilla

Et estai ades ad aureilla:

“Amics, fai s’ il, si m vols amar,

Superfluitat deus laissar…

Si mi amas…

De te mezeis pagatz seras,

Zo es a dir tu auras pro

Ab te mezeis, tota sazo.

Qui de se mezeis es pagatz,

Ab grans manentias fo natz.

A cobedeza met tal fre

Que la faza estar en se;

E aissi la tenga destrecha

Que no isca de via drecha…

Om cobes o vol tot aver

E hom avars tot retener;

Tot o perdon car tot o volon…

Cant Alexandres conqueria

De tot lo mon la seynoria

En Babilonia estet;

E car un pauc si delichet

Plus que a lui no covenia,

Mori n’ avan que non devia…

No manges tan que desgerir

Ben non o puscas e sufrir…

De beure t pren aissi gran cura

Que no t sopte mal’ aventura…

Ebrietatz es tals preisos

On ja non intrara hom pros…

Car aquest motz, ebrietatz

Ditz, en grezesc, fora de via;

Car totz homs ibris si forvia…

Per viure manja, no per al;

De manjar no faras jornal.

Al delieg non t’ aprocharas,

Mas al condug can fam auras.

Fams t’i amene, no ‘l sabors

Del condug, qu’ entre las meillors

Salsas que son, deus fam comtar;

Sens aquela non aus manjar…

Ta paraula e tos sermos

Sia tot’ ora profechos:

Enduire deu o monestar,

E confortar o comandar.

Enduyre es cant hora enseyna

Aiso c’om vol c’us altre faza,

Ses mandamen e ses menaza.

Monestars es mostrar blanden

Zo don pot pueis far mandamen,

Cant lo monestars non y val.

Confortars es qui, contra mal,

Que ira e dolor aporta,

Lo suffren us autres conorta.

Comendars es qui a menor

Ditz: Fai zo que deus per amor.

Non lauzes trop, non blasmes trop,

Car trop son trop, aissi o trop.

Trop lauzars es de lausengier

E trop blasmars de mal parlier;

Trop lauzar non sembla d’ amic,

E trop blasmars es d’ enemic;

Trop lauzars non par veritatz,

Trop blasmars par iniquitat;

Trop lausars es olis que oyn,

Trop blasmars aguilla que poyn…

Savis hom non es occios;

Son pessat part en tres sazos;

Zo qu’ es present vol ordenar,

E zo qu’ es passat recordar;

Aizo qu’ es a venir cossira…

Qui zo qu’ es passat non recorda

Ges de tot ab mi non s’ acorda.

Per nient viu e ses maistre

Qui no vol recordar registre.

Registres son las escripturas

Que reconton las aventuras

Que son vengudas tro aissi;

E registres son atressi

Las images e las penchuras

C’om fai en peiras fortz e duras…

Qui ‘l temps presen non sap passar

Adretamen, si com deu far,

Ges non es per savi tengutz,

Ans es vers fols et esperdutz…

Savis hom no vol ecercar

Causa que non pusca trobar…

Zo desira que dessirar

Pot totz bos hom, senes blasmar.

Savis hom en tal loc no s leva

On l’ estar enueia e greva…

Qui fail e reconois sa failla,

Razos es que perdos li vailla;

Mas qui sos faillimentz razona,

Non sabra grat, s’ om li perdona.

Qui de perdonar ti somo,

Leugerament li fai perdo.

Non es perdos, antz es grant pena

Qui loncs precs en perdo semena…

Qui mov son cor per leugeria,

Cel movementz ven de faillia.

Movre s deu hom per bon conseil,

Car bon conseil sembla espeil;

Si com cel qu’ en l’ espeil se mira,

Sa faizo garda, e cossira

Si ren i poiri’ agenzar,

Si deu hom en consseil mirar.

Bos cosseils ditz lo pro e ‘l dan

De tota ren c’om li deman…

Om, que mespreza son menor,

Er mesprezats de so maior;

E qui bona vida no mena,

Tem son maior qu’ el done pena…

Tot servizi que far deuras,

O per adaut far lo volras;

Aissi ‘l faras curosamen

Que ges no sembles negligen…

A totz omes sias benignes,

Car zo es de vertutz grantz signes…

Car benignitatz ven d’ amor

E blandirs de lausenjadors.

A paucs d’ omes seras privatz,

E aquels aias ben provatz;

Privadeza enten coral,

C’om sapcha ton ben e ton mal…

Net cor ama e bona fama,

Car net cor e bon nom Deus ama.

Ta lausor non prezicaras…

Sias ferms en adversitat

E homils en prosperitat;

Tos bos aips rescondras aissi

Com fan lurs malvais tey vezi…

Nuils hom, per paubre sen que aya,

En ton mensprezament no caya.

Mais ames ausir que parlar

E mais apenre qu’ enseynar.

Pero d’ enseynar e d’ apenre

Seras cobes, senes repenre,

Zo que sabras, aissi enseyns

Que non y aia luech desdeins…

… Sias larcs e amoros,

Non gastaire luxurios…

Car anc, si Dieu platz, ieu no fui

Un jorn amiga de celui

Qu’e son cor recueil avareza,

Qu’es rouils de tot’ avoleza.

Malvestatz e ipocrisia

Mi cuyon contrafar tot dia;

Mas, si de cor mi amas be,

D’ elas ti gardaras jasse…”

La quarta vertutz es Drechura

E Leiautatz, qu’ eissa natura

Trobet, per remezi de moltz,

Contra fols omes e estoltz…

Zo es forza, qui be s’ o pessa,

On totz pros hom ten sa despesa,

Que ja no merma ni faillis

Tant cant li dura sos camis…

Nuils hom ses lieis non deu anar…

Car on plus om ne despendra,

E plus plena la trobara.

Zo es l’ espaza flamegant

Qu’es daus ambas partz ben talantz;

L’ us tails garda cel qui la ten

E l’ autre cel qui vas lui ven.

Ab aquetz dos tails deu gardar

Om se e autrui de peccar…

Drechura ditz a son amic:

“Amics enten aizo qu’ eu dic:

Ieu vueil et faz comendamen

Que Dieu ames ben coralmen,

E tu seras amatz de lui

Puis amaras te e autrui.

Saps cossi Dieu amaras?

Qu’el ressembles tant cant poyras,

Que vueillas plaser a chascu,

No vueillas nozer a negu.

Qui vol governar ni regir

Autrui, se garde de faillir.

Non es mos amics drechuriers

Qui a se mezeis noz primiers;

Ja d’ autrui dan no s gardara

Om que dam a se mezeis fa…

Pueis a te e a ton vezi

Faras zo que deus atressi…

Mais qui m vol servir e honrar,

Garde si del autrui raubar,

E renda zo que tout aura,

E tolledors castiara.

Nuills hom, ses me, non es cortes,

Car totz hom, que mos amics es,

Si ten de tota raubaria…

Si per aventura s’ aven

Que messorga dire coven.

No per falseza enantir,

Mas per ver gardar, si pot dir.

Qui per gardar fezeutat men,

Tals mentirs a escusamen;

Car, ges no pert sa honestat,

Qui men per salvar fezeutat.

Om drechurers secret reten

Que no ‘l vol descobrir per ren.

Om just cela can deu celar,

E pus parla can deu parlar…

Ja mos amics no temera

Neguna re, car tortz non ha.

Segurs estai e vay e ve

Qui ama Dieu autrui e se…

Humilitatz es pezillars,

Claus e porta e lundars,

Per on trevon totas e passon

Las vertutz qu’ en ome s’ amasson.

Humilitatz es fondamentz

De totats las vertutz que son; (totas)

Ses lui, neguna no ten pron…”

Romanz, vay t’en tot dreg al Pueg;

Seynor ti do ses tot enueg,

Zo es l’ avesques En Esteves; (1)

E, s’ el trobas, paor no t leves

Que ben non sias acullitz

E ben honratz e ben grazitz;

E diras li tot suavet

Daude de Pradas mi tramet…

Aquest romanz es finit,

Dieus ne sia benesit.

(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.

(N. E. Wikipedia 8.2.1231)

//

1. Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s’est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire, 1981 (lire en ligne [archive])