Monchosoft

Gran es
la virtud de franquea la qual se conve a tot hom
poderos et senyaladament a rey quan usa daquella
en lo temps ques conve et axi com deu. E per ço
dix Aristotil a Alexandre que ell que punyas
en haver en si virtut de franquea car per aquella
guaanyaria pus tost la amor els
coratges dels homens. E per ço que pogues mils
usar
daquesta bonea declarali quinya
cosa era et que volia dir hom avar franch et
despessech. E dix que avar retenia ço que devia
dar et ço que devia retenir et el franch
dava ço que devia dar et retenia ço que
devia retenir el despessech o guastador dava
ço que devia dar et ço que devia retenir. E
posan larguea per lo
mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat
dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les
coses ço es quinyes son si son dampnoses con
se lunyen de la mijania acordanse ab
aquella scriptura que diu quels benaventurats
tengueren la mijania en tots affers no faen massa de
res: car tots trops son mals. E per ço
li dix que franquea es dar a aquell
que ho
mereix segons lo poder del donador donanli de ço
del seu e no prenen daço
daltri per darho a altre: car aquell qui
dona mes de ço que pot no es franch ans es

guastador e serali forçat
que prena per força
de ço daltre quan ço
del seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichs
per ço quels
dara de laltra sera enemich daquells de
qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no
ho ha mester no li es grait et es axi com aquell
qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell
qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitat
es axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si
meseix. E dix quel hom prodigus o
despessech era per ço
axi appellat per tal com del seu regiment era luny
providencia que es aytant com temperança
et provisio covinent en despendre o en retenir.