Com deuen esser elets los cavallers.
Mil
es lo pus honrat nombre que pot esser: car be
axi com X es pus honrat nombre ques comença en
I et en un cent entrels X axi entrels centenaris
es major et pus honrat mil per tal com tots los
altres se concloen en aquell et dalli a avant no
pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força
ha a esser nombrat per los altres que havem dits que
senclouran en lo millar. E per aquesta raho
elegien antigament de mil homens un per ferlo
cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e
en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La
una que fossen treballadors per tal que sabessen et
poguessen soferir los grans treballs los
quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La
segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils
et pus tost ociure et vencre los
enemichs et no fossen hujats leugerament faen
fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver
pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir
ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera
fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens
qui soferen gran treball et fusters et ferres et
picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans
e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure
les coses vives et escampar la sanch daquelles. E
encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be
formats de lurs membres per esser regeus et forts et
leugers. E daquesta manera delegir usaren los
antichs gran temps: mas veen moltes vegades que
aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes
aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos
enemichs vencien si meseix: tengueren per be los
savis daquestes coses que guardassen homens pera
aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço
dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla
del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller
que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa
vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que
fossen homens de bon linyatge per tal ques
guardassen de fer coses perque poguessen caure en
vergonya. E per aço foren elets de bons lochs:
e gentilea o paratge aytant vol dir en los
homens com be especial que es en los homens. E per ço
foren appellats gentils homens o homens de paratge
axi com homens en los quals ha molt de be et de
gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa
que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço
per tal con los gentils foren nobles homens et
bons et visqueren pus honradament que les altres gents.
E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per
linyatge la segona per saber la terça per bonea
de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la
guaayen per lur bon saber o per lur bonea
son per dret appellats nobles et gentils homens: empero
majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et
fan bona vida per tal com los ve de luny axi com
per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de
guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar:
car no tan solament con fan malestar hi reeben
ells dan et vergonya ans aquells del linyatge
don devallen: e per ço los gentils homens
deuen esser elets que venguen de dret linyatge
de pare et davi entro en lo quart grau
qui es appellat besavi. E aço ordenaren et
hagren en be los antichs per tal que daquell
temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de
pus luny et pus antigament ve de bon linyatge
tant creix mes sa honor en gentilesa servan
bones costumes.