Quin deute han los cavallers novells ab aquells
quils fan cavallers et ab los padrins
quils descinyen les espases.
Deute han los
cavallers novells no tan solament ab aquells quils
fan cavallers ans encara ab los padrins quils
descinyen les espases: car be axi com son tenguts
dobeir et donrar aquells quils fan
cavallers els donen
lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui
son confermadors daquell orde. E per aço
ordonaren los antichs quel cavaller james
no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat
empero sino ho fahia ab son senyor
natural e encar ladoncs ques guardas
aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell
per ses mans si donchs no veya que li volgues
ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en
feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan
ans o deu descolre quant puga que no sia
e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en
damnatge de son senyor natural si li ho fahia
assaber o de si meseix o de son pare sil
havia o de son fill o de son frare o de
son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar
sa mort. Pero aço senten si per lo
desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels
sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses
oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber:
car sens tot aço aço li deu jurar contra tot
hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra
altre hom ab qui hagues el o son pare feta
covinença o homenatge de amistat car aytant com
la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab
qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar
que no sia contra aquell entro passats III anys apres
que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que
aço devia esser entro a VII anys. E per aço
los cavallers novells pus que tan gran deute han
ab aquells quils descinyen lespases deuen
guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran
que sien lurs padrins pera descenyirlos
les espases.