Ley XXVIII.
Quinyes
coses son tenguts de guardar los cavallers.
Senyalades
coses ordenaren los savis antichs que guardassen los
cavallers en manera que no errassen en aquelles et son
aquelles que dites havem que juren com reeben orde de
cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per
sa ley si mester sera ni esser en consell per
alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla
com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son
senyor natural no tan solament esquivan son mal
et son dan mas crexen sa
terra et sa honor com mils sabran et poran
e aço meseix faran per lo profit comu de sa
terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses
et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la
una quels senyalaven en los braces drets ab
ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom
nol havia nil devia portar sino los cavallers: e
laltra que escrivien lurs noms el linyatge
don venien els lochs don eren naturals en
lo libre en lo qual sacostumaven
descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços
fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen
coneguts et nos poguessen escusar de
reebre la pena que meresquessen segons la errada que
feta haurien: e daço savien a guardar en tal
manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen
ni feessen ni en consell que donassen a altri.
Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et
homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen
a altre de guisa que no la minvassen ni feessen
res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que
veessen en affany de pobrea o de tort que
haguessen reebut et que non poguessen
haver dret que punyasen ab tot son poder
dajudarlos en manera que exissen daquell affany.
E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a
guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades
en comanda defenenles axi com a sues propries. E
oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes
que son coses ques convenen molt als cavallers de menar
et portarles ab si tots temps que no les mesessen
penyora ni les malmesessen sens licencia
de lurs senyors si donchs no havien tan
manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen
haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E
tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni
engans ni consellar a altri que ho fees:
e entrels altres furts senyaladament en los
cavalls et en les armes de sos companyons com
fossen en host.