Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahons
deu perdre lo cavaller la honor et la libertat
de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la
honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor
que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços
pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan
solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs
persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria
que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser
tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan
en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo
cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols
fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees
emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia
cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba
de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar
diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu
esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt
orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la
batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que
tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre
o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li
donas son cavall sil seu li havien mort o si nol
trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho
poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes
rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero
ans quel ocien per justicia li deuen tolre
la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es
aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que
li calç los esperons et li cinya laspasa
e que li tall ab un coltell la cinta de la
espasa
de part …. (1)

(1) En la primera plana de este
pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell
del tenor siguiente: “La present obra es romasa imperfecta per
quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la
mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son
posades per capitols XXXIII”. Y en efecto, del estado en que
queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.