LI.
Lo sentier don es guidatz;
Per que devon temer
Baissar e dechazer
Venecian, qu’ en l’ aut grat
D’ auzor pretz an pueiat,
E Genoes, qu’ eissamen
Vivon de pretz manen,
Quar solion far tot lur afar ab deu,
Mas er fan pieg que si fosson Judeu.
Non deuria voler
Preizonniers destener
Ab sos guerriers acordatz;
Prop dos mil pres tener,
Ben qu’ il sion acordat;
Qu’ a tort et a pechat
En moran tuit malamen,
E sabon veramen
Qu’ a negun dels tan no valon li sieu
Que ja per els si dechaia ni s leu.
Mas ergueillz e vanitatz
Venzon tan lur saber
E par ben s’ ieu dic ver,
Dels pres, com an coindat
Laisson morir tanta gen;
Don prec l’ Omnipoten
Qu’ ir’ e dolor tos temps lor don en feu,
Si los prezos non deliuran en breu.
E car estz faitz s’ es cargatz
D’ angoissos desplazer,
Tan no m dei abstener
Qu’ alques no y sia nomatz
Cel qui l’ ac en poder,
E ill fez tal fin aver
Que foson deliurat
Li las prizonier dolen,
Qu’ ab semblan solamen
Qu’ ages tengut lur remaner per greu,
D’ ambas las partz los agra vistz a leu.
Hai! reis frances, pueis vos platz
Metr’ en deu mantener
Cor e cors et aver,
Tan que us n’ etz per totz lauzatz,
Com pot tals faigz caber
En vostre captener?
Mout n’ avez pretz oblidat,
Mas deus per sa pietat
Qu’ estiers crei fermamen
Qu’ est pasatges de l’ autr’ en segra ‘l treu,
Si no us en fai la degna crotz man leu.
Honors de crestiantat,
Deus vos don voluntat
Qu’ en fasatz esmendamen,
Qu’ eslueingna de turmen
Los las, qu’ estiers en moran tuit en breu,
Quar sol ab precs o podetz far mout leu.
Anz qu’ aia ‘l chant afinat,
Deus en a ‘l rei jutjat
A mort, et a greu turmen
Sai e lai mainta gen,
Don taing que pes de far l’ esmend’ en breu
Lo novels reis per s’ onor e per deu.
Barthélemi Zorgi.