Aragonés: Ligarzo, ligarza. Atadura de la gavilla con la misma mies.
DCVB:
VENCILL m.
|| 1. Lligall fet d’un manoll de brins d’un cereal o d’espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen; cast. vencejo, tramojo.
Es pràctica molt seguida la de lligar vencills als troncs, Serra Calend. folkl. 176.
|| 2. Corretgeta que lliga el mantí amb el vergueró de la batolla (Puigcerdà).
Var. form. dial.: vencí, vencís, vincell.
Fon.:
vənsíʎ (Valls, Reus); bənsíʎ (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ripollès, Solsona, Igualada, St. Martí SG, Sta. Col. de Q.); bensíʎ (Pont de S., Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Val., Gandia); vensíʎ (Calasseit, Cast., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet); benzíʎ (Llucena); bɛnsíʎ (Guardamar); bənsí (Ripollès, Empordà, Berguedà, Vic, Vallès); bənzí (Vilafr. del P.); vənsíј, vənsí (Mall.); vənsís (Mall., Men., Eiv.); binséʎ (Bonansa).
Pl.:
la forma normal és vencills, però de la forma dialectal vencís s’ha format un plural vencisos.
Intens.:
vencillet, vencillot, vencilló.
Etim.:
del llatí vg. *vincīcŭlum, VÍNCULO, ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’).
La forma
ribagorçana vincell ve d’una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).