LXVIII. Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

LXVIII.

Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

Noverint universi quod nos
Alfonsus
etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium
principum
domini
Jacobi
abavi
et domini
Petri
avi
et domini
Alfonsi
patrui
nostrorum recordationis inclite
regum
Aragonum

plures in
civitate
Valentie

confratrie
de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute:
verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non
numquam
monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum
prebent: serenissimus dominus
Jacobus
recolende memorie
rex
Aragonum

genitor noster
confratrias
omnes
civitatis
et regni Valentie

excepta
confratria
quo dicitur
sancti
Jacobi

reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit
sanccione inter quas
confratriam
olim per
peyllerios
dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur
sustulisse. Quia tamen nunc per vos
proceres
nunc
peyllerios
civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et
beati
Francisci

regalis
corone

servicium et eorum
reipublice
comodum intendatis super capitulis sub anexis
confratriam
statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere
dignaremur nos visis ipsis
capitulis
nobis oblatis continencie subsequentis:
– Primerament que tot
confrare
cascun
dissapte
don
mealla
e in
pecunia
que
daquen
exira
sia
convertida a tenir una
lantea
ardent continuament de nit et de dia davant
laltar
del
benaventurat
sent
Francesch

e
cascun
any
sien
comprats II ciris de II
libres
cascun
los
quals
sien
posats en
laltar
lo
dia de
sent
Francesch

a reverencia del qual
arden
et cremen et si
alcuna
cosa de la
peccunia
sobrara aquella
sia
donada per amor de Deu a
alcun
confrare
o a
muller
o a
fills
daquell
qui
sia
vengut a
fretura
sens
colpa
sua
et no
sia
convertida en
alcunes
altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia
los
majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de
proisme
visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell
reeba
los
sagraments de
santa
Esgleya

a salut et
remey
de la
sua
anima: et si per
aventura
aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien
sostentar
lo
trabayll
de dia et
vetlar
de nit o no
haura
companyes o parents
quil
trabayl
reportassen
quels
majorals
fassen
manament a certs confrares que de nit
vetlen
et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit
pas
desta
vida que X confrares
vetlen
lo cors:
et si aquell no haura bens temporals de que
sia
feyta
la sepultura
quels
majorals de la confraria compren et paguen de la
almoyna
de la confraria
ço
que costara la sepultura. Item cascun confrare
tinga
I ciri de
mige
llibre
de cera
lo
qual port
creman
com
lo
cors

portaran de
son
alberch

o casa
tro
a
lesgleya
on deura esser soterrat e
crem
tro
la absolucio
sia
feyta
per
lo
prevera

ans
de la
missa
o de
vespres:
e
feyta
la dita absolucio apaguen
los
dits ciris e com la missa o vespres seran dites e
lo
prevera

comensara les
orations
de la absolucio
encenguen
los
dits ciris
los
quals
porten
creman
tro
lo
cors
sia
soterrat: et cascun confrare
diga
per anima del confrare defunt C vegades
la
oratio

del
pater
noster
et
do
I
diner
als majorals et aquella pecunia
sia
convertida
en
la
almoyna
de
la confraria
axi
per la sepultura
feyta
o
faedora
a confrares qui no
hagen
facultats temporals com
encare
a confrares qui
sien
venguts a
inopia
no per
lur
colpa
.
Item si algun confrare
morra
fora la ciutat dins
espay
de V
legues
quels
majorals de la confraria
vagen
o
trameten
a aquell
loch
on
lo
confrare sera finat e aquell
sia
portat a
son
alberch
e
apres
soterrat en la
parrochia
o
esgleya
on sera
lexat
e
fassenli
loffici
segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que
pach
les
messions
del
aportar
e de la sepultura
sia
pagat de la
almoyna
de la confraria. Item si algun confrare per
sos
peccats
o desastre
cativara
e aquell bonament la
reenço
pagar no
pora
cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat
do
en ajuda de la
reenço
daquell
II
solidos.
Item si algun demanara o
requerra
que
sia
reebut
en la confraria
los
majorals
ab
alguns
prohomens
que a ells ben vist sera
certifiquense
bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si
atrobaran
aquell esser suficient no guardada
ringa
mas
bon estament de
sa
persona
sia
reebut
en confrare pagant V solidos a la
almoyna
en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare
apres
que sera
reebut
en la confraria en la qual algun temps
haja
estat e perseverat bonament e
apres
per
sos
peccats

o
folia
caura en
peccat
publich
que aquell
sia
amonestat per
lo
guardia dels
frarers
menors

ques
tolga
daquell
peccat:
e si
daço
per la dita amonestacio
correger
nos
volra
quels
majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades
ques
partescha
del dit
peccat:
e si aquell axi amonestat
corriger
nos
volra
que en
aytal
cas
sia
posat en capitol et per
tuyt
sia
remogut de la confraria a bon
exempli
daquells
que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat
volrien
assajar
de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares
sapleguen
en la casa de
sent
Francesch

e aqui
ordonen
lo
dia que
volran
fer
pietança
als
frarers
de la dita casa o altres coses necessaries per la
almoyna
de la confraria
faedores
en
lo
qual capitol
puxen
ordonar
e
elegir
cascun
any majorals: e si per ventura algun sera
rebel
de no venir visitar
los
malalts o a soterrar
los
morts o altres bons
ordonaments
paguen I
libre
de cera
pera
laltar
de
sent
Francesch
.
Item que tots
los
confrares qui en aquell any seran passats desta vida
sien
meses
e posats en
scrit
a memoria:
lo
qual
scrit
los
majorals mostren
lo
dia de la
pietança
al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al
guardia per tal quels frares
fassen
commemoracio per
animas
daquells: e en
lo
dia de la
pitança
sia
feyt
anniversari
et commemoracio general per
los
confrares defunts en
lo
dit convent al qual
sien
tots
los
confrares
ab
lurs

ciris
axi
com si fos
cors
de confrare per
lo
qual anniversari
sia
dat
al convent dels frares a la taula de la sobredita
almoyna
X solidos. Item quels majorals del any passat
reten
compte e rao en presencia
dalguns
prohomens
confrares als majorals qui
elets
seran per tal que
sia
cert que la pecunia per aquells
reebuda
sia
convertida en les coses meritories en
los
damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja
opportunitat o
avinentea
de
retenirse
alguna cosa de la
almoyna
de la confraria: et si per compte sera
atrobat
que aquells hagen a tornar aquella
peccunia
sia
convertida en les
almoynes
dessus
declarades et no en
negunes
altres coses e
axis
seguescha
de uns en altres.
– Idcirco vestris super hoc supplicationibus
inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona
elemosine
(
limosna,
almoyna, almoina
)
et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur
damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta
nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea
voluntate dicte
confratrie
nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem
regiam
impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices
gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris
regni
Valentie

presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi
confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per
vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari.
in cujus rei testimonium etc. Data
Valentie
pridie
calendas
septembris anno Domini
MCCCXXIX.
– Berengarius Salvatoris mandato
regis
facto per dominum cancellarium.