LXVIII.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.
etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium
principum
domini Jacobi
abavi
et domini Petri
avi
et domini Alfonsi
patrui
nostrorum recordationis inclite regum
Aragonum
plures in civitate
Valentie
confratrie
de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute:
verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non
numquam
monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum
prebent: serenissimus dominus Jacobus
recolende memorie rex
Aragonum
genitor noster confratrias
omnes civitatis
et regni Valentie
excepta confratria
quo dicitur sancti
Jacobi
reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit
sanccione inter quas confratriam
olim per peyllerios
dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur
sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres
nunc peyllerios
civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et
beati
Francisci
regalis
corone
servicium et eorum reipublice
comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam
statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere
dignaremur nos visis ipsis capitulis
nobis oblatis continencie subsequentis:
– Primerament que tot
confrare
cascun
dissapte
don
mealla
e in pecunia
que daquen
exira
sia
convertida a tenir una lantea
ardent continuament de nit et de dia davant laltar
del benaventurat
sent
Francesch
e cascun
any sien
comprats II ciris de II libres
cascun
los
quals sien
posats en laltar
lo
dia de sent
Francesch
a reverencia del qual arden
et cremen et si alcuna
cosa de la peccunia
sobrara aquella sia
donada per amor de Deu a alcun
confrare
o a muller
o a fills
daquell
qui
sia
vengut a fretura
sens
colpa
sua
et no sia
convertida en alcunes
altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia
los
majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de
proisme
visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell
reeba
los
sagraments de santa
Esgleya
a salut et remey
de la sua
anima: et si per aventura
aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien
sostentar
lo
trabayll
de dia et vetlar
de nit o no haura
companyes o parents quil
trabayl
reportassen
quels
majorals fassen
manament a certs confrares que de nit vetlen
et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit
pas
desta
vida que X confrares vetlen
lo cors:
et si aquell no haura bens temporals de que sia
feyta
la sepultura quels
majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna
de la confraria ço
que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga
I ciri de mige
llibre
de cera lo
qual port creman
com lo
cors
portaran de son
alberch
o casa tro
a lesgleya
on deura esser soterrat e crem
tro
la absolucio sia
feyta
per lo
prevera
ans
de la missa
o de vespres:
e feyta
la dita absolucio apaguen los
dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo
prevera
comensara les orations
de la absolucio encenguen
los
dits ciris los
quals porten
creman
tro
lo
cors
sia
soterrat: et cascun confrare diga
per anima del confrare defunt C vegades la
oratio
del pater
noster et
do
I diner
als majorals et aquella pecunia sia
convertida
en la
almoyna de
la confraria axi
per la sepultura feyta
o faedora
a confrares qui no hagen
facultats temporals com encare
a confrares qui sien
venguts a inopia
no per lur
colpa.
Item si algun confrare morra
fora la ciutat dins espay
de V legues
quels
majorals de la confraria vagen
o trameten
a aquell loch
on lo
confrare sera finat e aquell sia
portat a son
alberch e
apres
soterrat en la parrochia
o esgleya
on sera lexat
e fassenli
loffici
segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach
les messions
del aportar
e de la sepultura sia
pagat de la almoyna
de la confraria. Item si algun confrare per sos
peccats
o desastre cativara
e aquell bonament la reenço
pagar no pora
cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do
en ajuda de la reenço
daquell
II solidos.
Item si algun demanara o requerra
que sia
reebut
en la confraria los
majorals ab
alguns prohomens
que a ells ben vist sera certifiquense
bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran
aquell esser suficient no guardada ringa
mas
bon estament de sa
persona sia
reebut
en confrare pagant V solidos a la almoyna
en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare
apres
que sera reebut
en la confraria en la qual algun temps haja
estat e perseverat bonament e apres
per sos
peccats
o folia
caura en peccat
publich
que aquell sia
amonestat per lo
guardia dels frarers
menors
ques
tolga
daquell
peccat:
e si daço
per la dita amonestacio correger
nos volra
quels
majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques
partescha
del dit peccat:
e si aquell axi amonestat corriger
nos volra
que en aytal
cas sia
posat en capitol et per tuyt
sia
remogut de la confraria a bon exempli
daquells
que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien
assajar
de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen
en la casa de sent
Francesch
e aqui ordonen
lo
dia que volran
fer pietança
als frarers
de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna
de la confraria faedores
en lo
qual capitol puxen
ordonar
e elegir
cascun
any majorals: e si per ventura algun sera rebel
de no venir visitar los
malalts o a soterrar los
morts o altres bons ordonaments
paguen I libre
de cera pera
laltar
de sent
Francesch.
Item que tots los
confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien
meses
e posats en scrit
a memoria: lo
qual scrit
los
majorals mostren lo
dia de la pietança
al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al
guardia per tal quels frares fassen
commemoracio per animas
daquells: e en lo
dia de la pitança
sia
feyt
anniversari
et commemoracio general per los
confrares defunts en lo
dit convent al qual sien
tots los
confrares ab
lurs
ciris axi
com si fos cors
de confrare per lo
qual anniversari sia
dat
al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna
X solidos. Item quels majorals del any passat reten
compte e rao en presencia dalguns
prohomens
confrares als majorals qui elets
seran per tal que sia
cert que la pecunia per aquells reebuda
sia
convertida en les coses meritories en los
damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja
opportunitat o avinentea
de retenirse
alguna cosa de la almoyna
de la confraria: et si per compte sera atrobat
que aquells hagen a tornar aquella peccunia
sia
convertida en les almoynes
dessus
declarades et no en negunes
altres coses e axis
seguescha
de uns en altres.
– Idcirco vestris super hoc supplicationibus
inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine
(limosna,
almoyna, almoina)
et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur
damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta
nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea
voluntate dicte confratrie
nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam
impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices
gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni
Valentie
presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi
confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per
vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari.
in cujus rei testimonium etc. Data Valentie
pridie calendas
septembris anno Domini MCCCXXIX.
– Berengarius Salvatoris mandato regis
facto per dominum cancellarium.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.
Noverint universi quod nos
etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium
principum
domini Jacobi
abavi
et domini Petri
avi
et domini Alfonsi
patrui
nostrorum recordationis inclite regum
Aragonum
plures in civitate
Valentie
confratrie
de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute:
verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non
numquam
monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum
prebent: serenissimus dominus Jacobus
recolende memorie rex
Aragonum
genitor noster confratrias
omnes civitatis
et regni Valentie
excepta confratria
quo dicitur sancti
Jacobi
reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit
sanccione inter quas confratriam
olim per peyllerios
dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur
sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres
nunc peyllerios
civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et
beati
Francisci
regalis
corone
servicium et eorum reipublice
comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam
statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere
dignaremur nos visis ipsis capitulis
nobis oblatis continencie subsequentis:
– Primerament que tot
confrare
cascun
dissapte
don
mealla
e in pecunia
que daquen
exira
sia
convertida a tenir una lantea
ardent continuament de nit et de dia davant laltar
del benaventurat
sent
Francesch
e cascun
any sien
comprats II ciris de II libres
cascun
los
quals sien
posats en laltar
lo
dia de sent
Francesch
a reverencia del qual arden
et cremen et si alcuna
cosa de la peccunia
sobrara aquella sia
donada per amor de Deu a alcun
confrare
o a muller
o a fills
daquell
qui
sia
vengut a fretura
sens
colpa
sua
et no sia
convertida en alcunes
altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia
los
majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de
proisme
visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell
reeba
los
sagraments de santa
Esgleya
a salut et remey
de la sua
anima: et si per aventura
aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien
sostentar
lo
trabayll
de dia et vetlar
de nit o no haura
companyes o parents quil
trabayl
reportassen
quels
majorals fassen
manament a certs confrares que de nit vetlen
et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit
pas
desta
vida que X confrares vetlen
lo cors:
et si aquell no haura bens temporals de que sia
feyta
la sepultura quels
majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna
de la confraria ço
que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga
I ciri de mige
llibre
de cera lo
qual port creman
com lo
cors
portaran de son
alberch
o casa tro
a lesgleya
on deura esser soterrat e crem
tro
la absolucio sia
feyta
per lo
prevera
ans
de la missa
o de vespres:
e feyta
la dita absolucio apaguen los
dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo
prevera
comensara les orations
de la absolucio encenguen
los
dits ciris los
quals porten
creman
tro
lo
cors
sia
soterrat: et cascun confrare diga
per anima del confrare defunt C vegades la
oratio
del pater
noster et
do
I diner
als majorals et aquella pecunia sia
convertida
en la
almoyna de
la confraria axi
per la sepultura feyta
o faedora
a confrares qui no hagen
facultats temporals com encare
a confrares qui sien
venguts a inopia
no per lur
colpa.
Item si algun confrare morra
fora la ciutat dins espay
de V legues
quels
majorals de la confraria vagen
o trameten
a aquell loch
on lo
confrare sera finat e aquell sia
portat a son
alberch e
apres
soterrat en la parrochia
o esgleya
on sera lexat
e fassenli
loffici
segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach
les messions
del aportar
e de la sepultura sia
pagat de la almoyna
de la confraria. Item si algun confrare per sos
peccats
o desastre cativara
e aquell bonament la reenço
pagar no pora
cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do
en ajuda de la reenço
daquell
II solidos.
Item si algun demanara o requerra
que sia
reebut
en la confraria los
majorals ab
alguns prohomens
que a ells ben vist sera certifiquense
bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran
aquell esser suficient no guardada ringa
mas
bon estament de sa
persona sia
reebut
en confrare pagant V solidos a la almoyna
en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare
apres
que sera reebut
en la confraria en la qual algun temps haja
estat e perseverat bonament e apres
per sos
peccats
o folia
caura en peccat
publich
que aquell sia
amonestat per lo
guardia dels frarers
menors
ques
tolga
daquell
peccat:
e si daço
per la dita amonestacio correger
nos volra
quels
majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques
partescha
del dit peccat:
e si aquell axi amonestat corriger
nos volra
que en aytal
cas sia
posat en capitol et per tuyt
sia
remogut de la confraria a bon exempli
daquells
que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien
assajar
de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen
en la casa de sent
Francesch
e aqui ordonen
lo
dia que volran
fer pietança
als frarers
de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna
de la confraria faedores
en lo
qual capitol puxen
ordonar
e elegir
cascun
any majorals: e si per ventura algun sera rebel
de no venir visitar los
malalts o a soterrar los
morts o altres bons ordonaments
paguen I libre
de cera pera
laltar
de sent
Francesch.
Item que tots los
confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien
meses
e posats en scrit
a memoria: lo
qual scrit
los
majorals mostren lo
dia de la pietança
al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al
guardia per tal quels frares fassen
commemoracio per animas
daquells: e en lo
dia de la pitança
sia
feyt
anniversari
et commemoracio general per los
confrares defunts en lo
dit convent al qual sien
tots los
confrares ab
lurs
ciris axi
com si fos cors
de confrare per lo
qual anniversari sia
dat
al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna
X solidos. Item quels majorals del any passat reten
compte e rao en presencia dalguns
prohomens
confrares als majorals qui elets
seran per tal que sia
cert que la pecunia per aquells reebuda
sia
convertida en les coses meritories en los
damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja
opportunitat o avinentea
de retenirse
alguna cosa de la almoyna
de la confraria: et si per compte sera atrobat
que aquells hagen a tornar aquella peccunia
sia
convertida en les almoynes
dessus
declarades et no en negunes
altres coses e axis
seguescha
de uns en altres.
– Idcirco vestris super hoc supplicationibus
inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine
(limosna,
almoyna, almoina)
et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur
damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta
nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea
voluntate dicte confratrie
nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam
impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices
gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni
Valentie
presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi
confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per
vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari.
in cujus rei testimonium etc. Data Valentie
pridie calendas
septembris anno Domini MCCCXXIX.
– Berengarius Salvatoris mandato regis
facto per dominum cancellarium.