Monchosoft

Pateat universis quod
nos Johannes
Dei gracia
etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus
debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre
liberalitas quadam generalitate
sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia
et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium
nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur
reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem
supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum
hominum civitatis Barchinone
nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium
per vos eligendorum utilitatem rei
publice
civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et
ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato
die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium
de Valdonzella
et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum
Galcerandum
de Ortigiis
seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad
curias
generales
Montissoni
celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et
confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula
nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie
subsequentis.
Confirmacio feta per lo
senyor rey
dels capitols novellament
ordonats
per la ciutat de Barchinona
e consell de aquella sobre la eleccio dels V
consellers
que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en
la festa de sant
Andreu
en e sobre lo
regiment de la dita ciutat. Per ço
com experiencia de fet monstra
dels actes fets lur
efficacia e virtut e per experiencia se
sia
clarament atrobat
en la ciutat
de Barchinona
e en lo
concell de cent jurats
de aquella que la ordinacio en lany
passat feta per lo
consell de la dita ciutat e confirmada per lo
senyor rey
no es expedient ne
profitosa en la forma que jau
a la dita ciutat: per ço
la dita ciutat e consell daquella compreses
clarament los
dits defalliments volent obviar a aquells et provehir
de remey
covinent
ordona
los
capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria
e dels officials
qui
regexen
los
officis
de mostaçaf
e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica
humilment
al senyor
rey que
sia
sa
merce los
dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en
aquells interposar sa
auctoritat
e decret. Es conclos quel
nombre de les persones a qui seran dats
los
rodolins
sien
XXIIII solament ço
es VIII de cascun
estament com no sia
expedient que a tots aquells qui son en lo
consell lo
dia de sant Andreu
sien
dats
rodolins
car
pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones
es conclos que sien
preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en
lo
dit consell lo
dit dia de sant Andreu
en la forma seguent. Ço
es quels
ciutadans honrats ans
de totes coses elegesquen
VIII dels mercaders e apres
que per la part dels dits mercaders sien
elegits VIII dels ciutadans honrats e puys
quels
notaris especiers
o aquells qui
siuran
en los
escons
qui
son
en la part dels mercaders elegesquen
IIII dels manestrals
qui sian
de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels
menestrals
qui
siuran
en los
escons
de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen
IIII dels notaris e especiers
o altres qui siuran
en los
escons
de la part dels mercaders e que cascuns
se
esforcen
de elegir com millors
e pus
enteses persones poran:
e que mentre la
una eleccio
se fara
nos
procehesca
en laltre
mas
fet per los
primers eleccio ço
es per los
ciutadans honrats que elegesquen
los
segons ço
es los
mercaders e puys
los
tercers e los
quarts qui son menestrals segons lorde
dessus
posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels
damunt dits se
hagen a
apartar en quatre parts ço
es los
VIII ciutadans honrats a una part e los
VIII mercaders a laltre
e los
IIII de part dels notaris e speciers
a laltre
e los
IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre:
e aço
fet als dits VIII ciutadans honrats sien
donats VIII rodolins
eguals
en forma e pes de cera ço
es cascun
I lo
qual sia
pres e tret per un infant de un baci
ple daygua
qui sia
cubert en los
quals VIII rodolins ne
haje IV
on haja
en cascun
un albera
de pergami on sia
escrit aquest nom elegidor
e aquells a qui per lur
sort vendra
rodoli
ab
albara
sien
elegidors e per semblant manera sien
dats
VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIIl qui hauran
rodoli
ab
albara
sien
elegidors e per semblant manera sien
donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e
especiers en los
quals IIII rodolins haja dos ab
semblant albera
com dessus
es dit e aquells dos a qui vendran
los
rodolins ab
albarans
sien
elegidors e aximateix
sien
dats
IIII redolins als IIII menestrals en los
dos dels quals rodolins haje semblants albarans
e aquells dos a qui vendran
los
dits dos rodolins ab
los
albarans
sien
elegidors dels consellers del any subseguen.
E
hauts
los
dits XII elegidors per sort en la forma dessus
dita apartarse
han ab
lo
notari del consell en lo
arxiu
fet primerament per ells en lo
consell de C jurats
lo
sagrament acustumat
e tots Xll o la major partida dells
absent
lo
dit notari nomenaran III persones qui a lur
coneguda sien
bones e aptes per esser conseller
en cap e
lo
notari
appellat
puys
per ells scriura
aquelles tres persones: e aço
fet los
dits XII tantost
elegiran un prohom
de si mateixs
ço
es aquell que Deus
los
administrara e lo
dit prohom
elegit en presencia de tots los
XI sos
companyons
jur
que de paraula o de continença
no induesca
los
altres companyons
seus o algun daquells
de donar sa
veu a certa persona ans
haja a
callar e star
segur en sos
continents dementre
se fara
la nominacio seguent: e
tantost
aço fet lo
dit prohom
elegit ensemps
ab lo
notari vagensen
vers
la lotja
de la casa
del consell
e con
seran a la porta del
arxiu
qui passa en lo
verger
daqui
appellen
un dels X elegidors qui seran romasos en
lo arxiu
e aquell appellat
en presencia dels dits prohom
e
notari
dins la dita lotja
anomenen
en conseller
en cap
un daquells
tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo
qual vot de continent lo
dit notari meta
en scrit:
e aquell qui haura dat
son
vot no torn
a sos
companyons ans
sen pas
en la casa del consell qui vuy
se diu
de XXX e apres
los
dits prohom
e notari vinent ensemps
a la dita porta del
arxiu
hajenne
appellar
altre de
aquells
qui son romases
en
lo dit
arxiu e
en
presencia dels dits prohom
e notari anomen
aquell qui vijares
II sera dels dits III per esser conseller
en cap
aquell any lo
qual vot axi
mateix lo
dit notari scriva:
e no torn
aquell qui haura dat
son
vot a sos
companyons qui
seran romases
en
lo arxiu
ans
sen
pas
en
la casa del consell demunt dita de XXX e
axi
sia
fet de tots los
altres de un a un qui seran romases
en
lo
arxiu.
E com tots
hauran dats
lurs
vots vegen
los
dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui
mes veus haura sia
escrit per lo
dit notari per conseller
en cap
daquell
any: e de
continen
los
dits prohom e notari manifesten
a tots los
dits XI elegidors lo
nom de
aquell
qui
haura les
meus veus.
Pero
si sesdevenia
que dos dels dits III hagessen
paritat de veus ço
es que la
un
hagues V veus e laltre
altres V e lo
tercer
una veu o en altre
manera que sesdevengues
paritat de veus que en aquell cas lo
dit prohom qui sera stat
ab lo
dit notari ladonchs
haja a donar la sua
veu a la
un
daquells
qui haura paritat de veus a aquell empero
dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per
conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit proliom aximatcx en
secret present solament lo notari. E guardse
be lo
notari que con
scriura
lo
vot dels elegidors no puxen
los
dits elegidors legir
ne veurer
lo un
lo vot
del altre: e en la forma dessus
dita sia
per los
dits XII elegidors procehit
en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del
quint. E jatsia
per la forma ja ordonada
fossen
tenguts los
elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo
esdevenidor no sien
tenguts de necessitat metre
sino
un novici: pero sils
era viyares
fos expedient de mes puxen
metre
fins a
tres e no pus:
e aquell qui sera stat
conseller en qualque
grau se
vulla
haja a
vagar de
esser conseller dos anys e aquells finits puxe
esser tornat en conseller. Item quel
prohom
del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas
de paritat de veus axi
com dessus
es dit e lavors
no pusca
dar
sa
veu sino a
la un
daquells
dos qui seran pars
en veus. Item quel
dia de santa
Lucia
sien
elets
en consell
de C jurats
XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels
consellers los
quals sien
elegidors dels officis
de mostaçaf
e del execudor
de la casa del pes los
quals officis aquell jorn
se fan:
e lur
manera e eleccio sia
tal que tots ensemps
concordablament
o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo
concell
elegesquen
de lur
bona testa
sens
tota sort lo
nombre de les persones que per cascun
dels officis
en lo
dit jorn
fahedors
hauran elegir.

– Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in
eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia
dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque
ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque
dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac
etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos
proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis
beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus
approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus:
et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri
durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie
consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem
concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus
valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non
obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et
subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium
locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta
firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari
faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri
et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data
in Montesono
die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII
regnique
nostri secundo. – Sig+num Johannis Dei gratia etc. – Rex Johannes. –
Testes sunt infans
Martinus
dux
Montisalbi
Garcias
archiepiscopus Cesarauguste
Gastonus
de Montechateno
Antonius de Vilariacuto
Eximinus Petri de Arenosio
milites.