Monchosoft

De la cinquena part de est libre,

qui es de oració.

I.

Vuyl departir oració

En nòu maneres e veus co.

Primera, d’ ayço que Deus es,

Segona, d’ ayço de que es,

Terça, de perque estará,

Quarta, de quantitat dirá,

Cinquena, es de qualitats,

Sisena, de temps, ço sapiats,

Setena, de loch se dirá,

Vuytena, es de manera,

Novena, dirá et ab que

Pòt hom a Deu querre merce.

Per estes nòu va tot quant es,

Segons que ‘n l’ Art general es (obra de Ramón Lull)

Exemplificat e mostrat.

E Deu per sa gran pietat

Havia nostra oració (202)

Ab pietat et ab perdó,

En tant que siam exoit; (escuchado, oído)

E ajut nos Sanct Spirit.

II.
DE ORACIÓ QUE.

A vos, essencia de Deu,
Dó tot mí e tot ço qui ‘s meu:
E vos aor ab còr aman,
En ploran e en sospiran,

Car vos essencia estats

Eternal e infinitats,

E tot ço qui es comprenets, (comprendéis; compreneu, comprenéu)

Clam vos merce que ‘m perdonets,

Pus que vos sots Deus e bontat,

Caritat, merce, pietat,

E vos e esser una re (203)

Estats, perqu’ eus aor e ‘us cre. (estáis : sois; porque os adoro y os creo)

Aor vos, Deus, en unitat,

Per qui sots ú no termenat,

E per qui sots ú Deu tot sòl

Vos, unitat, aor e còl;

Car vos sots una gran bontat,

Un poder, una infinitat,

Una vertut e una amor,

Una saviesa major,

E infinida veritat

E autresí eternitat,

Totas son per vos singulars;

Perqu’ eus clam merce ab plorars.

E vos, unitat, tant aor,

Que de vos sola m’ enamor.

Aor vos, Deus, car sots bontat,

Infinitat e eternitat,

Poder, saviesa e amor,

Vertut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment,

Perque a vos me dó e ‘m rént.

E vos, Senyor, pus sots bontat,

Donats me bé d’ hon sots bastat;

E pus que vos, Senyor, sots gran,

Engranits me en vos aman:

E car vos sots eternitat,

Sia món viure alargat;

Per ço que mays puscha servir

Vos qui sots poder e complir.

En vos Senyor vostra bontat

Es vostra gran infinitat,

Vostre poder, vostre saber,

Vostra virtut, vostre voler,

E éla es eternitat,

Gloria e gran veritat,

Tot compliment, tota valor,

A qui pertany tota honor;

Perque de vos mal no ‘s seguex:

E car en vos se convertex

Cascuna vostra dignitat

Ab l’ altre, dònchs, per pietat

Hajats merce d’ est peccador,

Qui ‘us clama merce ab amor.

Aor vos, Deus, en remembran

Que en vos ha bonifican,

Bonificat, bonificar,

Per ço que pusquen abastar

A complir vostra gran bontat,

Hon no fóre infinitat,

Ni neguna obra eternal,

Sens la qual fóre ‘n éla mal;

Car fóre ‘y ociositat,

Qui fóre mal de la bontat:

Cové, dònchs, que tuyt tres egual

En éla sian eternal.

Sots vos, dònchs, Deus bonificant

Qui produits fil engenrant (204) (“quien produce hijo engendrando”; produiu, produíu)

De vostra matexa bontat,

Perque sots payre apelat.

El bonificar es obrar,

Lo qual apelam engenrar;

El bonificar ple d’ amor

Atribuim al gran Senyor

E Sanct Esperit apelat,

Qui ix d’ amant e de amat,

Axi ‘n bontat per bò obrar

Com fá en amor per amar;

Payre, el fil, e ‘l esperit

Son vos un Deu qui sots complit

Per tots tres en vostra bontat;

E si ho sots en infinitat,

En eternitat, en poder,

En volentat, e en saber,

E pòt ne eximpli ser donat (205),

Axí com de vostra bontat.

E pus que ayço, Senyor, sots

Que dit havem, hajats me vòts

Ab qu’ eus aor en unitat;

En trinitat, ab volentat,

Com vos pogués molt fòrt amar

E per tot lo món preicar

Tot ço que de vos dit havem;

E pus que sens vos no podem

Nuyl bé haver ne començar,

Per merce venits nos aydar.

Senyor Deus, ab plòrs e sanglots ((hipo en plural, hipos; singlot)

Vos aor en ço que vos sots

En lo món com a creador,

Governador e faedor

De tot ço que ‘l cèl se conté;

Car vos sots causa de tot bé,

E sots ne causa ab bontat

Tant gran, que no ‘y pòt peccat

Per vos estar ni començar;

Perqu’ eus tany qu’ eus dejam orar,

E en vos tal esper haver,

Que de vos puscham conquerer (pugam, puguem; podamos)

Misericordia e perdó

En la nostra oració.

E segons que vos, Senyor, sots (206)

En lo món compliment de tots,

Donats grans dòns, e perdonats,

E fayts com molt honrats siats (207),

Amat, loat e molt servit,

Entes e per tot hom bendit (208);

Car no ‘s tany que hom sia malvats,

En hostal hon vos estiats (209).

Con a Senyor e creador,

Mas que tot hom vos pòrt honor.

Aor vos, Deus, pus que havets

En aquest món ço qu’ eus volets (210),

E tot ço qui es en est món

Es vostre en mig e environ;

E car volets ab bé sens mal,

Dó lo meu voler per sensal (censal)

Al vostre, per ço que am bé

E no mal, perque no es cové

Que vuylats bé e que yo mal,

Pus que havets dret natural

En mí, qui sens vos no son res, (en mí, que sin vos no soy nada; jo som en mallorquí)

E tot ço que só es sotsmes

A voler ço que vos volrets;

E encara que havets drets

Tants e tants, car m’ havets creat,

E car vas vos ay tant errat.

E vos qui havets tot lo bé

qui es creat, hajats merce, (en minúscula)

E donats bé, pus tant n’ havets;

E aquel bé que vos darets,

Sia gran, pus que vos sots gran.

¡Ah Senyor Deus! a vos ploran

Deman pietat e merce,

E valam, pus vos mí sové (211).

¡Ah Deus! e con gran potestat

Havets en quant havets creat!

Car vostre poder posseex

Tant mí, que no ay mí matex;

Vostra granea mí compren

En vostre saber dretemen (212)
Per totas vostras dignitats

Estaig compres e termenats.

E dònchs, pus qu’ enaxí pregon

Havets mí donassets me hon

De vostras tantas dignitats

Ab que enaxí m’ environats,

Com per cascuna puscha far

Bé e no mal; e vuyl plorar

Per ço que n’ hajats pietat,

E vos en siats mils pregat.

III.
DE ORACIÓ DE QUE.

Senyor ver Deus, d’ on m’ enamor,

Vos aor, suspirant e ‘n plòr,

Per ço car sots de vos matex,

E car de vos Deus payre nex

Eternal fil e infinit,

E espirats Sanct Espirit,

De vos matex eternalment

E lo fil ab vos exament.

Aor, dònchs, Deus, de qui es Deu,

E aor Deu qui es de Deu;

Aor Deu en comunitat,

De qui es sancta trinitat,

E Trinitat creu e aor

De qui es Deus lo creador

Deus payre, fil, sanct espirit

Qui son d’ un esser infinit,

D’ una bonea eternal,

D’ una granea autretal.

Ayço matex de un poder,

D’ un amor, e de un saber,

E de las altres dignitats

Qui están d’ éla deitats;

Aor e si ‘m fas deitat

Qui está de sa gran bontat,

De sa granea eternal.

E car en Deu de que tant val,

Lo meu de que d’ él enamor,

E sia seu per servidor

Lo meu de que qui ‘s son sotsmes,

Lo qual ha creat de no res.

Car Deus es bò de sa bontat,

E ‘s infinit de infinitat;

L’ aor, el creu, e ‘l vuyl amar; (crec; creo)

E car es son bonificar,

Del bonificant qui ‘s bontat,

E de bonificar engenrat.

Ayço matex dich d’ infinir,

De eternar et de complir,

De possificar e saber,

De entendre e de voler.

E tot ço qui ‘n Deu de Deu es

Vuyl amar sobre tot quant es,

E al de que qui es Senyor,

Món de que coman per s‘ amor.

Aor vos, Deus, pus que no es

De vos nuyl faliment en res,

Car tant sots bò de gran bontat,

Que de vos no es nuyl peccat;

E tant sots ple de compliment,

Que de vos no es faliment;

E tant sots gran d’ infinitat,

Que no sots en loch termenat;

De eternitat sots eternal,

De vos no es res temporal.

Car Deus fil es Deus per saber (213),

No pòt ignorancia haver;

Deus sanct esperit es d’ amor,

Perque está gran donador;

Car Deus payre es de sí matex,

De tot ço qui es se servex.

¡Ah Deus! ¿e qui poria dir (214)

Vostre de que ni escrivir?

Car tot está infinitat

En compliment e en bontat,

Perqu’ eus aor e ‘us vuyl servir

E’ n totas causas obeir;

Clam vos merce per gran amor

Que ‘l vostre de que m’ enamor,

E ‘m faça estar obedient,

E gart me de tot faliment.

Deus fé mí de que molt nomnat

De sí e de humanitat,

Qui es Christ ver home e Deu;

E aquel de que aor eu,

Con ha de que qui ‘s exalçat (215)

Sobre tot ço qui es creat;

E está ens e persona (216),

E en tal altea cumuna, (alteza; altesa)

Que la fí de quant es creat,

Está de jús sa potestat;

Perqu’ eu aquel de que aor,

Qui ‘s de creat e creador;

E d’ él esper tal caritat,

Que ‘m sia peccat perdonat.

E vos de que qui ‘m fayts estar

D’ ánima e de còrs, fayts me far

Tal de que qui ‘m puscha delir

Tots mos peccats e vos servir.

Senyor Deus! quant bé mí consir (217)

Ço de que son per vos servir,

Molt me tench per fòrt obligat

A servir vos de volentat,

De memoria, enteniment,

De imaginar e sentiment;

Car d’ estas parts m’ havets format,

Edificat e compilat,

En tant que d’ ánima e de còrs

Me fayts esser hom a tots fòrs,

Per vos membrar, entendre, amar

E sentir e imaginar

Las corporals creaturas, (las corporales criaturas; creaturas de crear)

Qui son las vostras facturas. (que son las vuestras facturas : factum : obras)

E car eu, Senyor, ay falit

Ab tot ço d’ hon m’ havets vestit,

Ay ne tristor e marriment ((tengo)

E a vos colpable mí sent;

E a vos fás oració

En ploran, e deman perdó,

Per mes parts qui son d’ elements

De vegetar, de sentiments,

D’ imaginar e de membrar

E de entendre e d’ amar:

E vos, Senyor, per pietat

Prenets ma oració de grat.

Quant pens de que só conçebut

E ‘l ventre ma mayre viscut (218),

E ço de que era vestit

Com de ma mayre fuy exit,

Aquel de que ‘n fá consirar

Ço de que ‘n ve humiliar;

E quant consir ço de que só

Menjar per putrefacció

De vermens e de pudriment,

Adònchs son humil et tement;

Car hom qui d’ aytal cosa es

No ha de que s’ erguyl en res;

Perque al Deu qui de Deu es,

Segons que demunt já dit es,

Recorre e deman perdó;

Car hom qui de vil causa fó

E de vil causa menjar es,

No degra falir per james

Contra Deu qui de Deu está,

En qui nuyl faliment no ha;

Ans es complit de compliment

E está vida e enguent

De peccador qui bé ‘s penét

E de sí matex li fá dret

En servir lo ab còr leyal,

E que ‘l guart de peccat mortal (219).

IV.
DE ORACIÓ PERQUE.

Aor vos, Deus, pus que vos sots

Perque a nuyl no sots desots. (porque no sois : estáis debajo de nada)

E car per vos es tot quant es,

Vos aor, e ‘us ám mes que res,

Vos sots un Deu per unitat,

E sots bò per vostra bontat,

E per granea estats gran,

Perque vos aor e ‘us reclam

Per eternitat eternal;

E estats etern sens temporal,

Per saviesa savi sots,

Per volentat amoròs sots,

Virtuós estats per vertut,

Vos sots gaug de nostra salut,

Vertader sots per veritat

E Deus estats per deitat,

Per gloria sots gloriós

E per compliment aondós.

Aor, donchs, lo vostre perque

E ám lo mays que nuyla re;

Per ço car sots bò fayts lo bé,

E car sots gran, a vos cové

Que vostras obras sian grans

En tant que sian abastans

A vostra granea e bontat,

Eternitat e potestat,

Saviesa, veritat, amor;

Perque vos reclam e aor.

Car per aytant com vos estats

Vostras obras magnificats (220), (vuestras obras magnificáis)

Per vostra sancta trinitat

Hon ha payre fil engenrat, (padre hijo)

E sanct esperit qui ix d’ amdós;

E cascú es Deus gloriós,

Infinidament eternal;

Vostre perque mays qu’ altre val,

Car en aytant com vos estats

Vostre perque ‘s infinitats,

E per ço no sots ociós

De res d’ on siats poderós;

Perque vos aor e ‘us deman

Que mon perque façats tant gran,

Que ‘m faça far tot mon poder

En vos honrar e cartener.

En vos granea e bontat,

Poder, saber, eternitat,

Veritat, vertut, e amor,

E tot quant pertany a valor,

Son en vos una unitat,

Cascuna es l’ altre per vertat;

Perque pus la una l’ altre es, (pues; pos; puix)

Estats Deus, a qui no fal res,

Ans estats en tant abastat,

Com pòt voler la volentat;

E aytant com podets saber,

Podets en tota res haver;

E per ço podets Deus estar,

En vos matex deificar

Deu fil e Deu sanct sperit,

Vos, Deu payre, qui sots complit,

E ab lo fil vos espirats

Sanct sperit enamorats:

Perque prech vostres dignitats,

Pus tant son grans en unitats,

E en una comunitat,

Qu’ en sots un Deu en trinitat,

Qu’ em donen gracia e bé,

Que a vos dò tot mon perque.

Deus es Deus per sa natura,

Per son esser e dretura;

E es Deus per deificar,

Per ço que s‘ obra puscha estar

Aytant gran en sa deitat,

En sa bonea infinitat,

Com es Deus gran per son estar;

E per ço Deus segons que ‘m par,

Devem en dos mòus adorar,

Honrar, servir e reclamar;

La ú es per ço car Deus es

Si matex, per ço qu’ en sí es (221);

L’ autre es ço que Deus es Deu, (altre; otro)

Per ço que Deu sia de Deu.

Adorem, donchs, Deu per ço qu‘ es,

E car de Deu, Deu se seguex (como la población Cardedeu)

Per engenrar e espirar,

Per los dos mòus vuyl dònchs orar;

Per ço que puscha tant pregar

Deus per s’ obra, com per estar,

Aorte, Deus, per ta bontat, (te adoro)

Mays que per ço que m’ has donat,

Ni per tot quant me pòts donar;

Car ta bontat, sens comparar,

Val mays que tot lo bé creat,

Perque deus esser mays amat

Per ta bontat que per ton dó,

Per ta gracia e perdó.

E qui per tú te vòl amar

Mays que per sí, fásli estar

S’ amor en tant gran fermetat,

Que si li tòls no t‘ ha desgrat:

E si li dones mays d’ haver,

D’ honor è ço que vòl haver (222),

No t’ ama mays, car no ho pòt far,

Pus que son voler fás estar

En amar tú, per ço car es

Bé complit en tot quant es (223):

Perque ‘t prech que’ m faças amar

Mays tú per tú, que per donar

Parais ni nuyl altre bé;

Perqu’ eu t’ aor e t‘ ám, e cre (224);

Primerament per tú tot sòl,

E puys per mí e mon augòl; (después)

E per lo bé que fás de lá,

E tot lo bé que fás de sà,

Segons que está ordenat

Per ton saber e volentat.

Deus m’ ha donat enteniment,

Volentat e remembrament,

Veer, oir, e odorar,

Palpar, gustar, imaginar,

Per ço que ‘n sia son sirvent,

En orar e en loament.

E eu ab tots ay fòrt errat,

Perqu’ eu estaig en greu peccat (225); (estoy; estic, estich)

Car lo contrari del perque

Ay fet en mí en tota re;

Perque a vos, Deus, me penet

E tot mí a dret em sotsmet,

En tant que si ‘m volets dampnar,

Que lòu e ám vostre jutjar; (loo, de loar)

Car mon voler p‘ el vostre es

E que vos ám en tota res

Mays que mí, segons havem dit (226).

Empero si ‘l Sanct Sperit

Ab merce se vòl acordar,

Que ‘m vuyla peccats perdonar,

E dar la joya de vertut,

Sa pietat lòu e salut (227).

E vuyl plorar e suspirar,

E d’ él mon còr enamorar,

Tant, que d’ él estia tot ple

E a él dò tot mon perque.

V.

DE ORACIÓ DE QUANTITAT.

Aor vos, Deus infinitat,

Qui infinit sots sens quantitat.

Sens quantitat vos entenets,

E sens quantitat vos podets;

Sens quantitat, vostra bontat

Ha en sí un bonificat,

Un bonificant infinit,

Un bonificar e complit;

E tots tres sens quantitat,

Son distincts en una bontat.

Ayço metex es de poder, (esto mismo es de poder)

De granea e de saber,

De veritat e volentat,

De tota vostra dignitat,

Engenrant Deu, Deu infinit,

Ixent d’ amdós Sanct Sperit, (saliente)

On quantitat no pòt estar;

Pus l’ obra es de eternar,

De infinir e de complir,

Aytal obrar ám e desir,

A éla dó ma quantitat

De mon saber, ma volentat,

De ma memoria, membrar,

Per ço que puscha contemplar

Obra qui es de infinir,

De eternar e de complir,

On no abasta imaginar

Ni ab quantitat consirar;

Perque cové esser exalçat,

Consirar sobre quantitat

En contemplar Deu engenrat,

Infinitat e eternat;

Lo qual consirar es tròp greu,

Mas fá ‘s ab l’ ajuda de Deu.

Hom qui fá breu oració

E ab poca devoció,

Car pauch mesura e pauch pren

De Deu, car pauch n’ ama e ‘n enten,

De quantitat es ociós,

D’ hon es avar et pererós.

E qui ‘n orar met quantitat

Aytant com pòt per potestat,

Per membrar, amar e saber,

Car de sí fá Deu son dever,

Montiplica oració

Ab bonea e ab raysó,

Ab virtut e ab compliment

En qui está alegrament (228).

E cell qui aora petit (229),

En la oració es marrit;

Car Deus se lunya de s’ amor,

Perque no pòt haver sabor

En Deu pregar; pus quantitat

Té ociosa e bontat,

Volentat, saber e membrar,

En qui quantitat pòt entrar

Aytanta com ne vòl haver (tanta; aytant : tant : tan : tanto)

En pregar Deu e cartener.

E per ço, Senyor Deus cortes,

Qui abundats en tota res,

Montiplicats en mon membrar,

Mon entendre e mon amar,

Quantitat en oraciò

En vos loar, querre perdó;

Qu’ en vos pregar deu tot hom far

Son poder e ‘n vos contemplar,

E ab tant gran devoció,

Qu’ en res no li digats de no.

¡Ah Senyor Deus! molt ay falit

Contra vos, perque son marrit,

Perque m’ es obs molt vos pregar,

Molt vetlar e pauch sejornar,

Consirant co ‘us puscha servir (230)

Ab imaginar e sentir,

E ab tot quant ay en poder;

E dementre que n’ ay leer,

Car mon temps say que ‘s termenat.

E vos, Senyor, per pietat,

Donats me, Senyor, per merce

La quantitat del temps que ‘m vé (231)

En vos servir, en vos honrar (232);

E que tot lo bé que pusch far,

Faça, sens que no falle en res. (faiga; haga)

¡Ah Senyor Deus! merce! merces!

VI.

DE ORACIÓ DE QUALITAT.

Aor vos, Deus, qui sots un qual,

Que sobre tot quant es mays val.

Vos sots un qual en deitat

Per propria paternitat,

E sots altre qual engenrat
Per propria filiació

E sancta espiració;

E ‘s una altre proprietat

Qui es altre qual espirat,

E tots tres quals un Deu están,

Lo qual aor e él reclam;

Car él es un qual qui ‘s bontat,

Infinitat, eternitat.

En bontat un qual es entes

Qui propi bonificant es;

Un qual qui es bonificat,

Propriament fil apelat;

E ‘l bonificar per amor (233)

Es altre qual e que aor;

Car dels dos quals está exit

Perfet Deu e Sanct Sperit.

Per estas tres proprietats

Substancials no qualitats,

Pòt hom entendre en bontat

Que un es lo bonificat,

E altre es lo bonificant,

E ‘l bonificar qui es sanct,

E ‘l Esperit d’ amdós vengut (234),

E sens los quals no es legut

Que Deus enteses en bontat,

Bonificant, bonificat,

Bonificar s’ y fós mesclat

Cascú ab l’ altre convertent,

E que no fóssen different.

Mas car la ú, l’ altre no es,

Pòt Deus saber cascú qual es

En sa bontat, en son poder,

En sa essencia e saber,

E en cascuna dignitat;

E per ço es en trinitat,

La qual beneesch e reclam

Que ‘m perdó e que ‘m guart de dam.

Es un altre qual Christ apelat,

En qui están quals ajustat;

Un qual es aquel qui es nat

De Deu payre per deitat;

Altre qual es cell qui hom es,

E cascú d’ amdós Jhesus es;

E Jhesus está lo cascú,

Aytal qual no fó hanc negú;

Car cascú tot, lo tot está,

Car la divina persona

Es Deu e home, e hom es

Deu, e ayço en Jhesus es (235),

Lo qual es Deu viu, eternal,

E qui en est món fó mortal,

En él Deus es propriament,

Qui apropria verament

A sí l’ humanitat que pres,

Per la qual veray home es

E ha ‘l home apropriada

Sa deitat e donada,

Per ço que l’ home sia Deu;

E l’ apropiar no es greu

A Deu, pus que n’ ha volentat

Ab granea, humilitat,

E poder qui es infinit,

E obra de Sanct Esperit.

Empero gran miracle es,

Lo major qui esser pogués:

Perqu’ eus aor, Senyor Jhesus,
Qui sots per alt e per en jús

Senyor de tot quant es creat;

E a vostra humanitat

Ha Deus creat trestot quant es,

Perqu’ eus vuyl amar mays que res;

Car vos sots qual de deitat (236)

De creada humanitat.

Aquel qual qui está al cèl,

Senyor del ángel Gabriel

E de tots los ángels qui só,

E mòu lo cèl, l’ ayre, e ‘l trò (237),

La mar e la terra sosté,

E qui creá, e qui manté

Tot ço qui es, ám e aor,

E per él planch, sospir e plòr;

Car molt lo volria amar

E molt só tengut d’ él honrar,

E vas él ay fortment falit;

Perqu’ eu prech lo Sanct Esperit

Que ‘m dó per s’ amor tal saber,

Tal gracia e tal poder,

Tal virtut e tal volentat,

Que tot sia enamorat

De tractar tot son honrament,

E que sia molt penedent,

Car vas él ay tant fòrt falit;

E d’ ayço lo Sanct Esperit

Sia lo meu procurador,

E que ho sia dó li m’ amor.

Aquel qual qui no pòt morir

Ni en neguna res falir;

E qual que hom no pòt enganar,

Forçar, ni nuyla res celar;

E qual qui nos tots jutjará,

E tot ço que ‘n volrá será;

E qual qui ama fòrt perdó,

E ama mays donar gran dó

Que petit, reclam e aor;

E vuylme esforçar per s’ amor

A esser bò, pus qu’ él ho vòl,

E de mos peccats haver dòl.

E vuyl plorar e suspirar

Per penedir e per amar;

Car per est dos pòt peccador,

Haver gracia del Senyor.

¿Quí es qui puscha res crear

Ni negun peccat perdonar?

¿Quál es cell qui pòt destruir

En un punt lo món e delir?

¿Qui fá florir e fá granar?

¿E qui pòt hom ressucitar?

¿E quí dona gloria ‘l cèl?

¿E quí es ver amich faèl?

¿E quí pòt los homens salvar? (238)

¿E quí fá ploure e lampagar? (relampaguear; lamp : llamp : relámpago)

¿E quí es rey d’ emperadors?

¿E quí es senyor de valors?

¿E quí fá estar los dampnats 

En mortal fòch perpetuats?

¿E quí es qui ha sí matex

Ni per bò dret ha nuyla res? (239)

No es mas sòl un qui qu’ eu say

Qui ha tot quant dich, encar may;

Aquel qui es bò Deu d’ amor,

Lo qual prech, reclam e aor,

Que ‘m dó sa joya e ‘m perdó

Mos peccats on penedent só (240).

VII.

DE ORACIÓ DE TEMPS.

Aor vos, Deus, hon temps no es,

Car eternal sots per james.

¡Ah, Senyor Deus! ¿e quant será

Aquel temps que hom vos veurá (este hom es impersonal; “aquel tiempo que se os verá”)

En gloria perpetuat,

Veent la vostra trinitat

Ab vista de enteniment?

Veent lo sanct engenrament

Que ‘l payre fá de son fil car?

Ni veser lo sanct espirar

Del Sanct Esperit gloriós;

Car aquel veser es joyós,

E es veser esperital,

Qui veu infinit eternal

Produiment e iximent?

Que hom veyrá manifestament

Sens tot mija e la bontat

Infinitat e eternitat,

Poder, saviea e amor,

Virtut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment?

Hom veurá manifestament;

Veent vostre bonificar,

Vostre entendre, eternar,

E de cascuna dignitat?

Hom veyrá s’ obra per vertat?

Aquel veser tant bél será,

Tant gloriós e tant valrá,

Que boca no ho poria dir.

¡Ah, Senyor Deus! e tant desir

Aquel temps, qu’ eu pogués veser

Vostra essencia, vostre esser;

Car no pòt haver marriment

Qui éla veu, car compliment

Ha hom en éla tant gran,

Que tot quant vòl ha a son talan,

Perque l‘ aor, el ám e ‘l cre;

Desir la veser mays que re.

¡Ah, Jhesu-Christ! ¿quánt vos veuray (veuré : voré: veré)

En parais hon jòy estay

Tant gran, que dóna compliment

A seny e imaginament, (imaginación; imaginació)

E a sentiment corporal,

Tant gran, que nuyl bé temporal (241)

No pòt donar tant de plaer,

Com hom ha en vostre veser?

Perque vos aor e ‘us reclam,

E per merce, pus que tant ám

Vostre veser, siam donat;

E car grans dóns donats de grat,

Ay en lo dón esperança (242)

E d’ él tots jórns n’ ay membrança (243). (remembranza, recuerdo)

Jhesu-Christ, Senyor, ¡ah, quí fós

En aquel temps que nasqués vos! (en aquel tiempo que nació usted)

E vos vesés infant petit, (y os viese infante – niño pequeño)

Vostres carns nues e poch lit, (vuestras carnes desnudas y poco lecho : cama)

Pobre de draps, ple de bontat! (pobre de trapos : ropas, lleno de bondad)

¡Ah! ¡còm fóra enamorat

En vos veser, tenir, tocar, (en veros, teneros, tocaros)

E contra erguyl contrestar, (y contra orgullo contrastar)

Veent lo rey d‘ el cèl, e ‘l trò,

Jaer en paubre liteló! (yacer; jaure; en pobre camastro; lectum : lit, llit : lecho)

¡Ah!; qui fós en cell temps nuyrit (¡ah!, quién fuese en aquel tiempo nutrido)

Que Jhesús fó infant petit!

E com tots jórns ab él anás, (y como todos los días : jornadas con él fuese)

Ab él estés, ab él jugás! (con él estuviese, con él jugase)

¡Ah, còm fóra gaug de plaer! (¡ah, cómo fuese gozo de placer!)

¡Ah, ¿quí volgra als mays haver? (volgra : volguera : volgués; quisiese)

E quant Jhesus hac sa etat,

Que hom lo servís a son grat!

E quant él fó liat e pres,

Que hom son companyó estés

En tota la greu passió,

E ‘n la greu mòrt, hanc gaug no fó

Major que cell que hom pogra haver! (pogra : puguere, poguere : pogués; pudiese)

Ah! Jhesus, per vostre plaer,

Fayts me vos veer en lo cèl (“hacedme veros en el cielo”, que os vea)

On vos adora Gabriel,

Michael, Seraphin, Raphael.

E s‘ eu en est món vos aor,

Tant, qu’ en suspir e plòr.

¡Ah, Senyor Jhesus! ¿quant será

Aquel temps que hom mays amará

Vos amar, honrar, servir,

E per vos trebals sostenir (treballs : trabajos, penas, sacrificios; trepalium : tipo de tortura)

Per eximpli de bò pastor, (buen pastor)

Que per sí matex e s’ honor,

Per son parent, e son castel,

Per bén menjar e bon mantel?

¡Ah, Senyor Deus! e tant mal es

Aquest temps en que m’ havets mes,

Car no ‘l despen en vos servir,

E veigme a la mòrt venir,

E no ‘n scé lo temps que morré,

Ne si de mí haurets merce.

¡Ah, Senyor Deus! tant gran esglay

Ay, que temps no ‘m defala say;

Car si eu muyr sens vos amar,

Sens penedir, sens reclamar,

E que no ‘m sia confessat

De mon faliment e peccat,

Iray en temps hon fòch no mór (iré; aniré)

En qui hom está tan en plòr,

Que mil vets porá ‘y mas plorar (244),

Qu’ aygaa no ay en fònts ni mar (245),

E qu’ el compte renovelás

De lágremes e retornás

Lo compte infinidament,

Porá esser lo nombrament

De cascuna gota de mar.

¡Ah, Senyor Deus! quant vuyl pensar

Lo temps en que están li peccador

En infern, e pens la dolor

Que haurán, del pensar son lás.

E quant pens quant están li lás

Ab qu’ el demoni lase e pren (246),

Per ço que vagen al turmen, (turment, torment : tormento)

No ‘m pusch abstenir de plorar;

Perqu’ eus volria demanar

Tal temps en est món, hon estés

Axí fermat per tot quant es,

Trestot mon esser corporal

E mon esser espiritual,

Que per tot ço qu’ en lo món es

No faés faliment en res;

E qu’ amás mays oració

Que honrament ni l’ aur qui fó

Ni qui es ni jamés será.

¡Ah, Senyor Deus! ¿é quant veyrá

Aquel jórn lo vostre sotsmes,

Qu’ ám mays orar que nuyla res!

VIII.

DE ORACIÓ DE LOCH.

Aor vos, Deus, qui ‘n vos estats,

E en tot quant havets creats,

Estats en loch e fòra loch,

E vostre esser nuyl temps no ‘s mòch; (mou, mòu : mueve)

Car negun esser infinit

No es mogut ni departit;

Perqu’ eus aor, eus clám, eus cre,

De mos peccats demán merce.

Está lo cèl imperial

Loch de gloria, qui mays val;

Loch de Jhesu-Christ apelat,

On está lo còr ordenat;

E ‘I trò. Jhesús en mig está,

E pres d’ él sancta María;

Jhesus resplán ab sa clardat (claretat; claredad)

Trestot lo cèl e li salvat,

E ‘ls ángels, de tal resplandor,

Que Deus no ‘n pòt crear major:

Car resplandor qu’ ix d’ home Deu

Es tant gran, que no la pòt Deu

De nuyl altre còrs far exir

Tant gran, e quant bé m’ ho albir (247)

Con la resplandor fòrt resplan,

Ni la gloria qu’ els sants n’ han,

Desir com pogués esser lay,

E no preu res que sia say (248).

Perqu’ eu aor lo rey Jhesus,

E prech los sants qui son lá sus,

Que per mí pregon lo Senyor

Que ‘m vesta de sa resplandor

En parais per sa merce,

E que de sá faça tant bé,

Qu’ él ne sia amat e honrat,

E qu’ eu ne fós marturiat: (martirizado)

Car cell qui mòr per Deu honrar

En parais será pus clar

Que negú qui no sia mòrt.

¡Ah! ¡com será bona la sòrt

A tots cells qui per él morrán! (morirán)

Car d’ aquel drap vestit serán,

On Jhesus ab sa resplandor

D’ el qual vest qui mòr per s’ amor.

La cara de Jhesus loch es

Tot lo meylor que esser pogués;

Car en veser éla haurá

Hom tot ço que haver en volrá (249).

Ela es loch de compliment,

On ha repos tot sentiment,

E tota imaginació

D’ aquels qu’ haurán salvació.

Aquela cara ám e aor,

Qui dóna gloria major

Que tot ço qui ‘s porá veser,

E per éla hom ha poder

Com pas son entendre, membrar (250),

Son amar, en Deu consirar,

Com está en sa trinitat,

Essencia e unitat,

E com es bò e poderós

E en sí matex gloriós.

Aquela cara eu aor,

E ma cara mul per s’ amor (mull; mullo; mojo de lágrimas; baño; banyar; bañar)

De lágremes e plòr soven;

E d’ éla say merce aten.

La boca de Jhesus es loch

On en parlar se fá tal tóch,

Que tot ço qui ‘s per oimen,

Ne ‘stá el cèl en complimen; (compliment; cumplimiento)

Car qui òu Jhesu-Christ parlar, (oye)

No cal de beure ni menjar,

Ni de tocar nuyl sentiment;

Car tot quant say ha tocament,

No ‘s una glan a comparar (251)

Vas ço, com ausir a parlar

A Jhesus lo major Senyor,

Qui parla ab tant gran douçor,

Que Deus no pòt posar major

En nuyla causa corporal.

¡Ah, Jhesus! vostre parlar val

Tant, qu’ hom no ho poria dir,

Perqu’ eu él aor e desir;

E datsme força e poder, (donaume, doneume; dadme)

Com tots temps sia vertader

Per amor de vostre parlar,

E ab ver dir volria honrar (252).

Parais es loch assignat

On estarán tuyt li salvat,

Aytant de temps com Deus será;

E ‘n aquel loch cascú haurá

En Jhesus tot ço que volrá.

Loch a on hom ausirá cantar

Ángels e sants, e tant fòrt clar

Lausant de Deu sa unitat,

Sa trinitat e sa bontat,

E cascuna sa dignitat;

Encara la humanitat

Perque Deus ver home está,

On tot lo bé que sia sá,

No val tant com sòl un cantar

Del menor sant, car no ‘s pòt far

Que causa qui tòst es passada,

Vala tant com perpetuada. (valga; valgue; valgui)

Perqu’ eu de sá cant e aor

Per amor del major Senyor,

Quant pens lo loch que ‘n infern es,

D’ el qual hom no ixirá mes:

Loch tenebrós, negra, pudent, (lugar tenebroso, negro en femenino, maloliente, hediondo)

On hom está en cremament;

Loch qui de tot bé ha fretura,

E loch en qui tots temps mal dura;

Tot estaig trist e son tement

Que no vaja en fòch ardent,

Estar tots temps pres e liats

Per raysó de mos greus peccats.

E s’ eu vay lay será raysó,

Pus que ay fayta falió

Contra Deu, qui bò me creá

E ab sa sanch me recreá.

Perqu’ eu me sotsmet a raysó,

E ‘naxí fás oració

Tal, que Deus no ‘m pòt condemnar,

Pus de mos tòrts me vuyl jutjar;

Car Deus es just e no fá tòrt

A cell qui s’ acusa a mòrt,

Per ço car fal contra dever

Ab que esperança cartener

Sapia, e que deman perdó

A Deu, qui estar a raysó

A tot hom qui merce deman,

E qual que Deus faça, n’ han,

Sia punir o salvament;

Car en Deu están egualment

Justicia e perdonar,

Perqu’ hom deu l’ ú e l’ altr’ amar,

E qui fay tal oració

A Deu, no ‘l dirá may de no.

IX.

DE MANERA DE ORACIÓ.

A manera d’ oració

Cové haver devoció,

E que no sia en peccat,

Qui empatxa la amistat

Que Deus ha ab hom en honrar (253).

E encara deu hom ordonar

Sa vista en tal res veser,

Que no empatxen lo plaer

Qui ‘s pertany en oració,

Ni destrua contricció; (destruya; eso de destrueixi es más del fava de Pompeyo)

Sens la qual hom no deu orar.

E ayço matex cové far

De son odorar e ausir,

De son gustar, de son sentir:

Car quant los senys son empatxats

Per sentir, no es ordonats

Home que puscha bé pregar.

Ayço matex d’ imaginar,

Qui ‘n orar está molt noent,(noure : no querer)

Quant no es en ordonament;

Mas que imagin lo greu mal (254)

Que hom ha en fòch infernal,

Car hom n’ estará tement

E de sos peccats penedent;

Perque ‘n será mils ordenat

Com a Deu demán pietat;

E per ço que puscha plorar,

Imagin gran marturiar

De alcun home son amat,

Per ço que ‘n haja pietat.

E puis imagin lo turment,

La dolor, e lo plorament

Que Jhesu-Christ hac en la cròts, (crotz : cruz)

E nostra dona ‘l peu desots, (y nuestra domina : dona : señora, mujer debajo, al pie)

E autre sí de sant Johan.

E si bé va imaginan (255),

Porá suspirar e plorar,

E ses pregueras mellorar. (y sus plegarias mejorar)

Apres imagin sus lo trò (256)

On Jhesus está enviró (257)

Los sants en redon al cèl (258),

E autre si tuyt li faèl. (y otro si todos los fieles; li : los; faèl, feel etc; fiel; fidel, fideles)

Car per aytal imaginar

Se porá fòrt enamorar

De Jhesus, e dels sants dessus,

E son orar irá en sus;

E quant haurá imaginat

E molt suspirat e plorat,

Per crexer sa devoció

Puig sobre imaginació, (suba; pujar : subir; puig : podium : pueyo : pui : puy : puch)

E sospena en sus sa raysó;

Ço es, son entendre e amar,

Son membrar; no vuyla parlar

Clausa sos uyls, no auga res, (cierre; claustro, clausura, closa; cloure : cerrar; auga: oiga)

E tenga son pens tant sotspes (y tenga su pensamiento tan suspenso, suspendido, alto)

En Deu e sancta trinitat (259),

Sa unitat e sa bontat, (su unidad y su bondad)

Qu’ en nuyla res als no consir,

Mas de sòl Deu haja desir,

E ám Deus, per tal car es bò,

No pas per nuyla res qu’ él dó,

Ni per perdonar son peccat,

Ni que él no sia dampnat.

E qui enaxí volrá orar,

Sintra ‘s tan alt per son amar, (se sentirá tan alto por su amor, amar)

Per son entendre e membrar,

Que no porá pus alt pujar.

E qui prega mays per son bé (pregar : pedir, orar, rezar; plegaria)

Deu, que per él, gens no avé;

E qui fal no pòt alt pujar

Sa oració, son contemplar.

Car la manera li defal.

E si ‘n orar a mur ni val (260),

S’ oració no pòt passar

A Deu, ni él pòt perdonar

Ni donar, ni ‘l pregar grair;

Car Deus no vòl hom exoir

Qui vuyla mays esser salvat,

Que Deu servit, entes, amat (261),

E honrat; e qui vòl mays far

En Deu pregar e contemplar,

Consir cascuna dignitat

De Deu e son actu format,

E com l’ una e l’ altre es,

E com ensemps son una res

Sóts una sancta deitat,

Un Deu qui ‘s cada dignitat (262);

E si es l’ actu de cascuna,

E de les dignitats neguna,

No está ab defaliment,

Ans ha en sí tot compliment;

E l’ una en l’ altre ‘s complida,

E ayço per obra infinida,

Intrínseca e eternal;

E es per payre divinal,

E fil e per sanct esperit;

E cascú está tant complit

Com l’ autre, e están tots tres

Un Deu, no departit en res.

E qui enaxí pòt levar

Sa oració, e pòt estar

Lònch temps en sa oració, (largo)

E sens imaginació

De nuyla causa corporal,

Nuyla oració tant no val.

Car hom estará tot raubit,

Sus alt, per lo sanct esperit;

No curant de causa de say,

Son orar será si veray,

Com no ‘y poria enadir (263)

En contemplar ni en desir;

Perque ‘m parria gran raysó

Qu’ hom amás tal oració (264).

E vos, Senyor Deus, per merce,

Lo qual aor e ám e cre,

Puys l’ oració ‘m fayts saber,

Fayts la amar a mon voler,

Tan fòrt, qu’ ab éla vos aor,

E que de vos molt m’ enamor.

X.

DE ORACIÓ AB QUE.

Hom fá a Deu oració

Ab la boca ‘n querre perdó. ((requiere)

Oració es ab parlar

De Deu, e d’ él bé recontar.

E oració home fá

Ab bon desir on mal no ha;

Ab bé far hom aora Deu,

Ab almoyna e dar del seu; ((limosna : elemosina; almoina)

E ab gardarse de peccar ((guardarse de, evitar)

Pòt hom pregar Deu e orar. ((se puede; el hom es tanto hombre como el impersonal se)

Ab voler qui ama bontat,

Justicia e caritat,

Fé, esperança e honor ( (encontramos fe sin tilde y fé con tilde en estos textos)

De Deu, aora hom lo Senyor: ((adora)

E qui hi met prudencia, ((mete)

Fortitudo e tempransia, ((templanza)

Humilitat, absteniment, ((humildad, abstención)

E que hom sia pacient,

Leyal, cortes e vertader, ((leal, cortés y verdadero : que dice la verdad : verídico)

Ab aytals virtuts pòt hom fer

A Deu veraya oració ((265),

E que ‘y sia devoció.

E qui vòl mays en sus pujar,

Sa oració, porá ho far

Ab amar Deus per sa bontat,

Sa granea, eternitat;

E per ço car es infinit,

E en totas causas complit.

Encara ‘s altre pujament

D’ orar ab son enteniment;

Car qui de Deus mays bé n’ enten,

Mays afina son amament,

Et on mays s’ afina l’ amor,

Mays puja hom pregar lo Senyor;

Con mays puja l’ amament,

Mays puja en sus l’ enteniment ((266). ((más sube hacia arriba el entendimiento)

Enaxí puja lo pregar

Ab entendre e ab amar

De Deu ab grans obras vertats;

E on mays él es remembrats,

Mays puja l’ entendre e amar.

Ayço matex es de membrar,

Qui puja ab amar e saber.

Enaxí tots tres han mester

A pujament de oració;

Car entendre ‘s un escaló,

Altre ‘scaló está l’ amar,

E altre es lo remembrar.

Cascú a l’ altre es ajudant,

E ab cascun hom vá pujant

A Deu sa gran oració,

De escaló en escaló. ((canticum gradum)

Mas lo pujar fóra petit,

Si no fós lo Sanct Esperit,

Qui ajuda al remembrar,

E al entendre e amar,

E tira en sus lo pregament

Ab qu’ es fá lo exoiment.

Ab alcú sant hom pòt pregar ((267),

Ab qu’ hom lo sant vuyla honrar ((268)

Car aquel sant es ajudant

En tot ço perqu’ hom vá pregant.

Aquel qui vòl per Deu servir,

Trebaylar e mòrt sostenir,

Sa oració acabar

Ha ab que pòt Deus molt pregar ((269);

Car solament lo seu desir

Prega tant fòrt, qu’ hom no ho pòt dir.

Aquel qui es a tòrt maldit,

Si aquel tòrt gita en oblit,

Ha ab que fá oració,

Tal, que Deu no ‘l dirá de no

De nuyla res que li deman,

Pus que fá oració gran;

Car cell qui prega ab petit,

Totas vets no es exoit.

Aquel qui ama castetat,

Ha ab que prega de bò grat;

E qui ama lutxuria,

A Deu fá gran injuria

Si ‘l prega; car no ha ab que

Deja a Deu clamar merce.

Aquel qui s’ orna ab vestir,

E vòl tròp menjar e dormir,

Mira son còrs e son taló

Quant vòl far gran oració,

No ha ab que, car no ‘s cové

Que ab peccat home prech bé.

Aquel qui prega suspirant

Ab contricció e plorant,

Ha ab que pòt molt Deu pregar,

Ab que no sia ‘l suspirar

D’ hipocresia, ni los plòrs,

Car lo pregar no ha valors,

Pus hipocresia ‘y consent;

Ans li ‘n tany un tal puniment,

Que Deus no li dó, ni ‘l perdó.

E cell qui fá oració,

Per ço car hom l’ en ha logat ((270),

E vòl n’ esser molt mils pagat

Que no es la oració,

Fá contra l’ autre falió,

E l’ orar a él res no val,

Pus que ‘y fá peccat mortal;

Car aur, cosí ne honrament

No val tant com bò orament.

Cell qui prega mays per pahor

Que de Deu conquerir amor,

No ha ab que puscha pregar;

Car hom no deu adenantar

Lo petit contra lo major,

A qui pertany tota honor;

E qui ho fá prega a son dan ((271).

¡Ah, Senyor Deus! fòrt vos reclam

Que ‘m donets ab que ‘us aor,

E ab que vos faça honor;

E quant vos pregaré de re,

Qu’ en pregar ám mes vos que me.
——–

A honor del Sanct Esperit

RAMON ha fenit son escrit,

En Maylorca, dins la ciutat,

El nombre que Deus fó encarnat

Mil e trescents, el mes juylòl. (juliol, juriol, joliol; julio)

Qui es en peccat e ixir en vòl, (salir; como exit en inglés, exitus)

Am est escrit a son poder;

Car ab él porá mantener

La fí a la qual es creat,

E ‘n sabrá ixir de peccat.

El tractat sia corrigit ((corregido; corregit)

Si en res eu ay falit;

Sia a sancta María dat, // E per sa amor sia amat.

VARIANTES.

(1) E maldich lo jòrn qu’ ela ha ‘m pres;

(2) E ‘s fé per mí home carnal, (*)

(3) E s’ acusará lo peccador.

(4) E vos, leyaltat, no ‘m perdets

(5) Sens no ‘s cové

(6) Qui ‘s puscha say haver,

(7) ¡Ah, contricció e plorar! (**)

(8) Per ço que vinga bona fí.

(9) En qui albergon tant de mal,

(10) Car t’ erra de fòch infernal,

(11) E de tot est mal penet

(12) S’ ho té a mal

(13) A merce e pietats,

(14) Tenitsm’ uy mays tan fòrt al fre

(15) Perqu’ eu son trist e son temen;

(16) E estava a seru obtinat,

(17) De merce gran fama hauriats,

E de donar;

Qu’ on que sia la far,

(18) A tot home qui de preyon

(19) Pus que ella s’ es confessat,

(20) Eus tramet suspirant e ‘n plòr

(21) Pus que fó tenra a honor

(22) No ‘s ay creyut, mí vos n’ apell. (***)

(23) E als altres confés ma clí,

(24) E de tot ço que ay fayt tòrt

(25) Qus ‘m mova a satisfacció,

(26) Lo qual hi met que jura Deu,

(*) En otro códice se lee: E ‘s fé per mí home mortal,

(**) Puesto este verso en sentido admirativo, parece que la cláusula que le sigue debería estar en sentido interrogativo, de este modo:

¡Ah, contricció e plorar!

¿Poray já perdó trobar

De tan malvat greu parlament

Ab que hay fayt tan faliment,

Estant vilá e descortes

En mon parlar en tota res,

Nomnant noms de gran sutzetat

Qui son gran horribilitat?

(***) En otro de los códices que consultamos está escrito de este modo el verso:

Nosay creyut miuosnapell.

(27) Cell qui fá fals testimoni,

(28) E vos mon payre natural,
(29) E vas a éls com servidor.
(30) Quant al demoni me só dat,
(31) Cell qui sí matex té en mòrt
(32) Ab qui ha fet mala volentat
(33) E prengalo qui mays ya
(34) E a perdó lograyray,
(35) Sentit per lo sis sentiments,
(36) Lo qual amar en temps passat,
(37) Ni lo Senyor ¿cóm entendrá?
(38) Mantz anys, e no haúda,
(39) Creador e recreació,
(40) En quant éla honrar hem dó.
(41) E sens mija contra avar
(42) Qu’ a son prohisme caritat
(43) Mas dónme a satisfacció
(44) Ah leyaltat! ta mal mi vá, (leyaltal)
(45) ¡E cóm apodera ira!
(46) Sapia que de bòn ángel vé
(47) No faça ‘l fayt e demanes
(48) Contra la sancta Trinitat
(49) Con en éla vòlch consirar
(50) Concellalí que Deus no es res,
(51) Car si ho fós vira pales
(52) E per ayço fá lo duptar
(53) E qu’ el pòrt en lo fòch ardent.
(54) Mas l’ angel lo fá cogitar
(55) Mas que la crea verament
(56) En ben obrar e en ben far,
(57) Con ha en sí matex poder;
(58) Que en obrar sí, ja valor
(59) A la qual fóra gran peccat;
(60) Per manera de termenar.
(61) De saviesa e voler,
(62) Contra las quals fóre ‘n peccat
(63) Car Deus no es injuriós,
(64) E ha cascuna de sa dignitat. (* : En otro códice se lee: E acascuna de sa dignitat.)
(65) Ni pòt esser eternal.
(66) Complir e gloriejar.
(67) Qu’ en produir francamen
(68) Segons que ‘u volen sens rahons
(69) El s’ engenra ‘l axí en Deu,
(70) Están ab éll ens unitat.
(71) Que ‘n éll fill se pogués canyar,
(72) Que quant d’ altre si vòl fayre;
(73) Ni el payre en eternitat,

(74) La ú l’ altre eternalment; (*)
(75) En qui sia menoritat,
(76) E si ‘n ha no s’ en rancura (**)
(77) E per produr aquel amar
(78) Axí abast un esperit
(79) Axí con es humanitat
(80) En qui ha còrs et ánima, (***)
(81) En saviesa, hom son tres;
(82) Está complit nombre de tres;
(83) Qui de dignitats son plenes, (****)
(84) E per ço deim, payre Deus,
(85) E deim que lo fil es Deus,
(86) E altre acell qui ‘s amat
(87) E l‘ amat altre e tocat (*****)
(88) Son tots tres en una natura,
(89) Una essen, un póder,
(90) E car una únió
(91) Car en élls no poria esser,
(92) Lija e porá tòst veser,
(93) Que lòch sostena ‘n infinit,
(94) Com pòt en poder e saber;
(95) Qui a él sia eternal;
(96) Car dintre sí la qui mays val
(97) En totas ses parts sitot sal
(98) Tots tres serán tòrt e peccat,
(99) E esdevengut de no re;
(100) Segons que demunt ha estat.
(101) Fó raysó ha lo bé creat,
(102) E la granea a gran bé,
(103) E fóra ‘n son obrar mermar;
(104) Car angel no ha conjuntures
(105) Car per ço que dit vose n’ ay,
(106) Aytant com pòch, e li donas
(107) No fó hanc mòrt ni cròts penjá.
(108) Axí com si ‘s mòr en Martí
(109) Ab son cór Deus o desunit,

(*) En otro códice se lee: La un ha l’ altre eternalment;
(**) En otro códice: E si n’ ha no s’ en retura
(***) En otro códice: En qui ha còrs e s’ ánima
(****) En otro códice: Qui de dignitats son bones,
(*****) En otro códice: E l‘ amar altre e tocat

(110) E d’ éla ‘t fá temptació

(111) Per ço que ab tú sia mist

(112) Tot quant vòl far son voler,

(113) E perdonar major peccat

(114) En qui lòch no es establit,

(115) Car l’ obrás infinidament,

(116) E si tú en yço estás

(117) E a nengun d’ éls no ama

(118) Car si era volentat

(119) Deen es imaginació.

(120) No has conseyl, mas d’ escoltar,

(121) Que quant en veus causa bela,

(122) Lo demoni veylentament,

(123) Sia ton còr en Deu amar,

(124) Que l’ on puschas ab mal forçar,

(125) Segons la fí perque creat

(126) D’ on es afait qui es pudent.

(127) Dònchs, quant es pres l’ odorar

(128) E de ton fayt desconexent,

(129) A son còr a en sanctetat.

(130) Trò que apres a consirar (*)

(131) Qui en ton bòn ús pren senyal,

(132) Car fás lo bé, an desplaer,

(133) E cells qui li han mas d’ amor,

(134) E si lo contrari d’ ayço fás,

(135) Tempta si él ha pagament

(136) Mas ab celas del temptament,

(137) E per est mòu ul ‘ta pales, (**)

(138) Que del afar no farás res;

(139) Car al sender estarás pres

(140) E representar t’ ha de se

(141) Cras si ayço ‘t pòt aportar,

(142) Del faliment te vé talent;

(143) E fá parer alcuna re

(144) D’ on ha ‘y peccat e faliment.

(145) E en ayço ha est me té,

(146) Ab lo teu acordament,

(147) E quant él la membra sens presar (***)

(148) Ab que ny sia enteniment

(*) Léese en otro códice: Trò que apres ha consirar
(**) No comprendemos el sentido del vocablo ul’ ta; le hemos trascrito exactamente tal cual está en el original. Quizás el copista quiso escribir ultra; mas si así fuese el signo de la abreviatura estaría mal colocado.
(***) En otro códice se lee: E quant él la membra sens passar

(149) E quant han pres en lassament

(150) Estant en éls vici cregut

(151) E está regals general

(152) Per ço que l’ on duga a peccat.

(153) Si ‘n alcú enantament

(154) Pus que en res la tròb vicios, (*)

(155) Car ab un vici altre ‘n pren

(156) Car pus que l’ object e l’ amat (**)

(157) Son entendre ment ella sòl

(158) E vens lo peccat conçebut,

(159) Prolixitat eus tant mostrat

(160) E pus no ‘l tròp ab gran virtud,

(161) Car ab él acontenció, (***)

(162) Temptar tal bé que pauch es bò,

(163) E passar cas ab bè menor:

(164) Com encare ha altres partidas

(165) Vòl que vista moralitat,

(166) De la bontas qui ‘s natural,

(167) E si ‘l vòls far, darte raós

(168) En lo far mostrar t‘ ha ades crich (****)

(169) Trò que del far sis enemich;

(170) Car no ‘l sosfir ni escoltar

(171) Car a esperança en bé,

(172) Segons a vertut natural,

(173) Car ab aytal granea, estada

Plasent a Deu qui l’ ha donada,

Vertut pus gran ha hom leyal,

Qui gran es per vertut moral,

Que ha’ l cèl, ni ha l’ element,

Ni ha castel, ni ha honrament.

(174) E sobre los altres presat;

(175) E embrar, entendre e amar

(176) Ab que sia bò ajudat

(177) Pus qu’ él es mal e vòl mal far

El demoni vas a acordar

(178) Veus, dònchs, qui ha ‘l poder esquerre,

Vé lo demoni e el requerre

Que li ajut a far lo mal;

E si ha ‘l dret poder no cal,

(*) En otro códice se lee: Pus que en res l’ ha tròp viciós,
(**) En otro códice: Car pus que l’ objet elamat
(***) En otro códice: Car abel acontenció,
(****) En otro códice: En lo far mostrarta descrich

(179) E si no es aperçebut,

(180) Viret ab latz on pòts bé far,

(181) Consel del malvat esperit;

(182) Car dirta tú as gran poder

(183) Ca mula hora no consintrá

(184) E farvosa n’ ayço estar

(185) Com vos en deja cartener,

(186) Qui la caritat amar

(187) E tú qui es dins natura atz

(188) Aço on él es jausion,

(189) Es natural, e hon pintat

(190) A bele qui es moral;

(191) Moral e si es combatut

(192) No fá contra la libertat

(193) Ensemps an una libertat;

(194) Mas lus quen an está virat,

(195) Si dònchs la volentat vòl ren

(196) Tot nourá já temptació;

(197) Creada ha aquela haver; (*)

(198) Carda las parts de compliment

(199) Si l’ una ‘l altras tú vivent;

(200) Si bé sab las parts acordar.

(201) Qu‘ en lo fayt hac d‘ alcuna re,

(202) Avii a la nostra oració

(203) E vos esser una re

(204) Qui produit fill engenrant

(205) E pòtne eximpli esser donat,

(206) E Senyor, segons que vos sots

(207) E fayts com molt siats honrats,

(208) Entes e per tot hom ben dit;

(209) En hostal on vos siats

(210) En aquest mon ço que volets,

(211) E valem, pus vos mi sové.

(212) En vostre saber determen

(213) Car Deus fil es Deu de poder,

(214) ¡Ah, Deus!, ¿e qui porá dir (**)

(215) Con ha de que qui ‘s exaltat

(216) E está entes e persona,

(217) Senyor Deus! també mí consir

(218) E ‘l ventre de ma mayre he viscut,

(219) E que ‘s guart de peccat mortal,

(220) Vostras obras magnificats,

(221) Sí matex per ço qu’ en sies;

(222) D’ honor o ço que vòl haver,

(*) En otro códice se lee: Creat ha aquel haver;

(**) En otro códice: ¡Ah, Deus! ¿quí poria dir

(223) Bó e complit en tot quant es:

(224) Perqu’ eu t‘ aor, e tem, e cre;

(225) Perqu’ eu estaig en gran peccat;

(226) Mays que mí, segons qu‘ havem dit.

(227) E dar la joya de salut,

Sa pietat Ilòu e virtut.

(228) E qui está alegrament.

(229) E cell qui ora petit,

(230) Consirant com puscha servir

(231) La quantitat del temps que n‘ he

(232) En vos servir, en vos orar;

(233) E ‘l bonificar per s‘ amor

(234) Esperit Sanct d’ amdos vengut,

(235) Deu, car ço en Jhesus es,

(236) Car vos sots qual deitat

(237) E mòu lo cèl, l’ ángel, e ‘l trò,

(238) ¿E quí pòt los homens sanar?

(239) Ni per bòn dret a nulla res?

(240) Mos peccats d’ on penedent só.

(241) Tan gran que nengun temporal

(242) Ay en lo dó gran esperança

(243) E d’ él tots jórns n’ ay remembrança. (*)

(244) Que nul vets porá mays plorar,

(245) D’ aigua que no ha ‘n fònts ni mar,

(246) Ab que el demoni lassa pren,

(247) Tan gran, e quant bé mo albir

(248) E no pren res que sia say.

(249) Hom tot ço que haver volrá.

(250) Com pòs son entendre, membrar,

(251) No ‘s un aglan a comparar

(252) E ab ver dir volria orar.

(253) Que Deus ha ab hom en orar.

(254) Mas que imagin en lo gran mal

(255) E si bé ‘n vá imaginan,

(256) Apres imagen en lo trò

(257) On Jhesus es, et enviró (**)

(258) Los sants en ran dona ‘l cèl, (***)

(259) A Deu e sancta trinitat,

(260) E si ‘n orar amor ni val,

(261) Que de Deu servit, entes, amat,

(262). Un Deu qui es cada dignat;

(*) En otro códice se lee: E del tots jòrns ay remembrança
(**) En otro códice vemos escrito: On Jhesus esta e enviró
(***) En otro códice se lee: Los sants enran donalcel,

(263) Qu’ hom no ‘y poria enadir
(264) Com amás tal oració.
(265) A Deu veray oració,
(266) Mays puja sus l‘ enteniment.
(267) Ab cascun sant hom pòt pregar,
(268) Ab qu’ hom lo sant vulla orar;
(269) Sap que pòt Deus molt pregar;
(270) Per ço car hom s’ en ha logat,
(271) E qui ho fá prega son dan.