Paco Escudero, Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.
Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.
Fernando Tejedor Giró, sarapio, naixcut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.
Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo infecte dialecte ocsitá catalá.
Lo nom chapurriau no los agrade, a natros sí.
Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països cagalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.
NO teniu cap faena an este grupo, si voléu está, estéu, pero teniu datres grupos y webs aon partissipá.
Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem cataláns.
Carme Minguet:
Pero els de La Franja SI… // En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d’un poblet de la part d’Osca, prop de Monçó, i parlava català.
Contesto yo, Moncho:
Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, no som de cap franja, y menos catalans.
Ting una franja entre les molles del cul.
Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s’han fet catalans, encara que vixquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín…
Han tingut vergoña de les seues arraíls aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.
Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.
que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»
BON DIA, és el resultat dels meus viatges amb metro d’anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d’amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d’investigació i recopilació d’anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.
Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.
Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol.
L’esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t’anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini.
Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l’autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro… tants i tants records. la nit de pluja d’estels a la era junt al Beto… Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T’en recordes del sopar étnic…, de les xerrades d’art… jo mai t’oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré.
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,… i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t’aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d’estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat… T’has anat tant depresa…
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer…, seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera… Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art.
Un peto fins aviat Gemma.