pastura sens temor una llebreta hermosa;
volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l’herba l’afinàs: /l´ataullare/
la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se’n es gavatx a l’instant determina.
L’envest, la pren, l’estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.
La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l’àguila li diu, mogut de pietat:
«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d’aquest simple animal perdoneu la innocència.
Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;
puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».
L’àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,
li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?
Com, brut, t’atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te’n, lleva’t d’aquí! y`
[…]
I quan l’escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.
Ell, cobert de rubor, d’ira amb el cor ple,
s’amaga, no diu res i resol venjar-sè.
L’àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l’escarabat lo veu i en si mateix se’n riu.
I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,
amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.
I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,
a repetir son fet ell també s’entrecuita
i, de los altres ous, li’n fa una altra truita.
[…]
L’àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,
i pensant si a l’ofès demanarà perdó,
instruïda en l’escarment, mos dóna esta lliçó:
«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l’altaneria;
algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;
del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.
Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».
