Sententia
contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e
quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.
Jhesus
Christus.
Los
noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne
mare sua humilment invocats.
Vists
per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e
apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona
Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e
deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la
Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don
Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica
elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre
consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone
premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de
una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme
Casafranca quondam per heretge condemnat conversa
e de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia
reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e
demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la
dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita
Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e
simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu
dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors
predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi
de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada
fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les
dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en
tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem
hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major
cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora
haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de
scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar
axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam
lo dit procurador de la fe haver probat be e integrement
segons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades
en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca
no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans
per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades
produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca
esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana
impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a
les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special
trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet
com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor
confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels
jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era
gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns
dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es
cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en
lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E
que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per
oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que
los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era
apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino
perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de
dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs
viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda
que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies
dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita
confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de
Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets
plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los
accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns
e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne
manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com
hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli
fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure
la Synagoga del
(dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera
e alguns dissaptes ley manlavaven
los jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al
altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la
carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme
de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita
Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar
los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller
den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu
e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes
les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea
per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la
ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix
davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de
Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil
CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis
judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits
dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend
mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son
marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut
sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend
archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses
vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no
manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans
honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la
mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis
judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio
per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne
cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea
criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend
archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e
confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son
marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la
gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes
dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de
Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de
Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en
Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de
dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e
a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per
quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli
stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits
Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller
del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre
Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda
si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara
trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en
les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que
ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu
ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per
veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la tora
e que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes
que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea
criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo
dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les
steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que
trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita
rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los
carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de
avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites
scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la
segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta
stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor
Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab
ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en
dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella
sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de
Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambes
salvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de
Deu e Salvador.
E trobam encara e consta per confessio feta per
la dita rea criminosa en
lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit
Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment
de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta
e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que
lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella
guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya “perque no
filau” e ella deya “ja fas altra faena aço tench de fer.”
E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a
la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a
dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per
inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra
confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra
vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller
del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del
dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los
dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de
Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha
dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abans
fos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia
del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a
una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li
cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels
se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e
isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit
retret e per una fenestra quey ha la qual ix al
hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isque
de dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a
la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa “Senyora nous
dinareu” e la dita Blanquina rea criminosa dix “dinau vos
vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no
tench ganes de dinar.” E axi ella sestigue de tot lo dia que no
manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de
setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca
rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a
Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de
setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son
marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria
dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita
Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia
dit son marit dix a ella “pensas te tu que sia yo tal com tu que
havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia
del dejuni que tragui del meu caxo.” Les quals coses la dita rea
criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant
los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit
en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich
sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et
lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni
judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen
degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo
dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com
confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la
muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e
confessa que ella dita rea criminosa quant faea los
dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes
consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit
Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare
de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de
Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo
dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e
sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar
(rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia
de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella
e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni
judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la
forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense
Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio
de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques
veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanch
segons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels
jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca
e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar
Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la
qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que
durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que
tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt
jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi
compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats
scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de
les aynes en que seren (s’ eren) servits entre any e havian
servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus
faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha
no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca
e Angelina Sanct-Jordi
sestaven (s’ estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e
Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafrancha
monstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero
que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit
Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria
Patri.
E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com
ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan
Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo
dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita
delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al
vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E
mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita
Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent
thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven
presos ella deya “lexaulos star que goys son
purguen sos peccats” monstrant ira e mala voluntat als
christians de natura les quals coses o la maior part
de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per
semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis
los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no
sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella
dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son
proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos
refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces
contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts
en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e
conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior
cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los
assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de
scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ
davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets
judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar
axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam
sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa
esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus
e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra
Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies
judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament
confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals
coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e
apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio
(excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar
segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia
declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que
los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats
e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre
Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a
aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e
generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de
la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser
privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars
per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que
la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina
Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora
e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega
fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç
secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich.
Per tant (todo junto) ab
tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita
Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicada
damunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (:
Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria
per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi
present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en
altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos
desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt
affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere
la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis
effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam
e declaram per aquests scrits e per ells. – Franciscus Pays de
Sotomayor. – Jacobus Fiella Vicarius.
Lata
et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos
dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum
venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae
inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta
regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima
tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto
praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore
fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti
Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata
presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo
canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et
fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros
Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne
Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele
Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede… Roma et… Romitta de
ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus
Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile
Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de
Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae
Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam
secularibus personis in numero copioso.