Sententia
donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e
frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra
theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio
italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.
Christi
nomine invocato.
Vist
per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del
orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la
heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona
Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica
creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret
doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo
reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant
nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya
bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la
inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica
natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la
part altra stant e perseverant en sa mala perversa e heretical
error e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per
ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit
Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent
seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença
dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha
confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs
com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida
apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per
Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdader
omnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E
trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo
dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ
e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba
Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del fillolo
que es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi
“Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes
dix “Amodo
videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella
auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me” que se
enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es
lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e
mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol
conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis
qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec
faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi
Hierusalem civitatem de celo.” E mes dix “yom enten de
Barba Jacobo e no lo pot negar algu.” E mes diu e afferme que lo
modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba
Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfet
modo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinran
e observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu
lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona
alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia
divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes
dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo
Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere
vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia
tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo
sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano
temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich
ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino
serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots
son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix
que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que
sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo
papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara
se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en
dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que
quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone
effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son
confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar
indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba
Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre
Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram
erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu
e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a
Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi
hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe
hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo
verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos
autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E
mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo
dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu
aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo
temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo
judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat
Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolen
lo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E
instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor
micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e
persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues
appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la
verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli
moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e
dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non
introistis et eos
qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia
romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres
redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e
afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ
prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge
Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo
mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses
incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit
Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es
aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino
lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu
Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo
Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal
linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma
lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam
Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi
fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma
mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres
scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de
Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo
dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne
volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual
Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus
agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es
vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo
dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida
que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia.
E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia
plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo
dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan
spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los
peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In
nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte
Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo
fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit
Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba
Jacobo apres de
alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morra
lo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora
tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo
resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura
(venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la
Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes
les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la
regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut
de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de
perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que
en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament
del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara
altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent
en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones
concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes
ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella
afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren
concebut e parit sens ajustament de
home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma
que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia
fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns
dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab
Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps
de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui
viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o males
damnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo
dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que
dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final
com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen
pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les
persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues
coses meravelloses per
que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell
dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non
creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo
dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran
vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero
ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique
aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que
tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten
aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen
mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e
opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son
omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo
deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers
del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per
molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com
doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de
la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de
aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat
que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia
segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits
del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes
vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici
de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra
denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres
presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell
era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li
havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e
verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts
en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts
e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor
e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E
mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar
misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla
pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell
haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per
rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules
fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa
confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades
apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis
les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e
torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los
errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo
sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se
devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e
allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e
assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als
presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell
ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu
Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e
drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e
declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva
pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge
e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per
la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de
heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio
maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons
que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots
los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e
apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present
confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell
privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats
e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol
honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e
degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret
statuida e ordenada.
Et
incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et
scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia
usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus
frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et
ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum
constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo
personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo
pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus
Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis
pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris
Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram
dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus
reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario
et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum
processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et
degradationis sententiam contra dictum
Urbanum
presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et
publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur
modum.
En
nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos
Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct
Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de
la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia
denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de
la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser
caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha
dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe
catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt
damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim
per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota
o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es
commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot
offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra
bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e
Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e
(doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la
qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici
ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests
scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi
pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels
sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.
Lata
et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum
dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae
dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra
nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini
millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata
heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro
testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus
natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum
doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini
Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Jaune
Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles
Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina
magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis
Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele
Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et
civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.
Qua
quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti
praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto
Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter
dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus
per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus
usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit
ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu
et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho
per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis
vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta
et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo
exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.
His
itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum
reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus
Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi
partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.
E
per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit
Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e
despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors
dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la
justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e
relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich
mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de
Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de
Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret
devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos
desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab
tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la
pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e
axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum
mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta
nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.
–
Franciscus Pays de Sotomayor.
Lata
fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos
inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum
reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili
voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis
Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii
Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a
nativitate Domini millessimo (pone millesi – salta linea – simo)
quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico
condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus
vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione
Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico
Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis
magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra
doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo
Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco
locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore
Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele
Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis
quampluribus in multitudine copiosa.