Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.
(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)
Oc, oui, était corrélatif de non, non.

Sententia, Jacobum de Casafranca, 1505, hoc

Fernando II de Aragón; sententia, Jacobum de Casafranca; judeus, judíos; 1505; hoc

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.
Jhesus-Christus.
Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc: Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
– Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
– Et dictus dominus rex respondens dixit: – Hoc.

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA, rey Dungria

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA, rey Dungria

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA. En nom de Deu sia et de madona sancta Maria. Comensa aquest libre del rey Dungria he de sa fila la qual fo muler del comte de Proensa.

HOC, rey Martín, acta, Valldoncella

texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella, Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes

HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum …

HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum … LXI. 30 y 31 de mayo.

Historia del chapurriau

Historia del chapurriau, origen, paraula, chapurriau, ocsitá, occitan, occità, occitano? SÍ afirmatiu, OC, hoc, och, oc, òc