Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.
(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)
Oc, oui, était corrélatif de non, non.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc: Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
– Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
– Et dictus dominus rex respondens dixit: – Hoc.

HOC, rey Martín, acta, Valldoncella

texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella, Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes

HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum …

HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum … LXI. 30 y 31 de mayo.

Historia del chapurriau

Historia del chapurriau, origen, paraula, chapurriau, ocsitá, occitan, occità, occitano? SÍ afirmatiu, OC, hoc, och, oc, òc