En idioma valencià sempre s’escrigué Alboraya, breçol de l’horchata (sí, en H y CH), aixina el va adoptar l’espanyol. No al contrari, com fan creure hui als chiquets valencians en eixa ridícula grafía impronunciable “Alboraia” fabrista. V. Gonzaga y Manríquez de Lara; Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa marítima del regne, 1673. Del Lloch de Alboraya baixen quatre homens al puesto dit la AYGVA DE ALBORAYA.