Ira – Yemal

Ira, colère, fureur, furor, cólera; Bernat Catasús, JNC, horror

Ira, s. f., lat. ira, colère, fureur.
Meils es que hom aia la ira dels felos que lor compania.
Trad. de Bède, fol. 74. 
Il est mieux qu’on ait la colère des méchants que leur compagnie.

De les viandes.

De les viandes. Jacsia ques pertanga les corts dels reys e dels princeps de diverses e varies coses habundar cor pero moltes vegades moltes viandes especialment ab treball e gran ministeri conquesides malalties engenren e beten lo seny vicis dins meten virtuts foragitan sino son remesiats per medecina de temperança la qual es mare de castetat.