Moneda

Moneda, s. f., lat. moneta, monnaie.
Hom pot falsar la moneda, o lo sagell del rey, o la bulla del papa.
(chap. Se pot falsejá o falsificá la moneda, o lo sello del rey, o la bula del Papa.)

Lo tonto del poble.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

Se conte que a Calaseit, un poble del Matarraña, un corret de persones se divertíe en lo tonto del poble, un pobre infelís, de poca inteligensia, mes curtet que lo día de San Tomás, que vivíe fen recadets a cambi de una simple moneda.

Del Tesaurer.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós; inducias

Del Tesaurer. Axi con de liberalitat de princep proceeix tesaur e monedes on e cant se pertany ab mesura moderada despendre: axi a la providencia dell se cove aquells honestament congregats en lo opportu daquell ententivolment conservar.