LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita). (N. E. Próspero de Bofarull era bastante lerdo, además de manipulador.)
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua).
Proc. de
Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.
Hoc est
translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur
XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam
horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino
Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice
Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et
Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie
Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone
ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex
de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum
aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia
mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et
notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino
rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam
camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa
hec verba vel similia in effectu.
– Senyor nosaltres elets
per la cort de Cathalunya som açi davant la
vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses
les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de
tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar
de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en
tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los
dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen
per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e
terres apres obte vostre pervingue a aquell que per
justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e
sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e
pertinent a vostra real dignitat.
– Et hiis dictis dictus
Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit
etiam hec verba vel similia in effectu.
– Senyor plauvos
que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre
pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
– Et dictus
dominus rex tunc respondens dixit: – Hoc (1).
–
De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum
fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium
supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis
presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo
in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus
Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie
Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice
camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo
de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda
donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico
Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno
coperio jamdicti domini regis.
(1) Adverbio afirmativo propio
del antiguo idioma catalán / occitano /
y equivalente al SÍ de que usamos ahora. Por ser esta voz
peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el
Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de
Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de
lengua de oc, para diferenciarla de los países situados
allende aquel río, donde se usaba del adverbio oil
para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan
aún: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de
la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia;
el oil lo han convertido los franceses en oui; y
degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en
ciertos casos. /oy que sí?/
– Postea die sabbati XXXIa
madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de
Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti
domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de
dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi
verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me
prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel
similia in effectu.
– Senyor plauvos que la successio de vostres
regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia
deura pervenir e quen sia feta carta publica.
– Et dictus dominus
rex respondens dixit: – Hoc.
– Et ego etiam
dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem
dicens ei hec verba.
– Plauvos donchs senyor que la successio de
vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per
justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
– Qui
quidem dominus rex respondens dixit: – Hoc.
–
De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia
supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri
instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que
fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto
prothonotario et notario ac testibus supradictis.
– Yo G.m
Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me
sotscriu.
– Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy
present a les dites coses me sotscriu.
– Yo P. de Cervello
qui present hi fuy mi sotscriu.
– Yo Loys Aguilo
qui present hi fuy me sotscriu.
– Francesch Daranda qui
present hi fuy me sotscriu.
– Sig+num Bernardi Mathei
auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
– Sig+num
Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone
testis.
– Sig+num Genesii Almugaver
regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et
Modilianensis qui huic translato etc.
//
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.