Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se
halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per
part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell
cambrer del dit senyor. – Primerament apres la recomendacio
acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li
tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. –
Bernardus
secretarius
. – Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una
letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa
ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals
qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran
desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals
faran lo vulla soven certificar. – Bernardus secretarius. –
Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera
ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses
ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar
a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e
de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha
feta als dits cardenals anticardenals e concili:
e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo
mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur
iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct
pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los
reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure
que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. – REX MARTINUS
– Dominus rex mandavit michi – Bernardo Medici (1).

(1) En la
mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón
dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no
puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar
su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas,
suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se
recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era
conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el
portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos
caracterizada, que por lo general venía espresada y
recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del
asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo
de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba
dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces
infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del
monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso
fue el primer rey de Aragón que estableció el número de
veinte hombres de los más andarines con título de correos de su
corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa
real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.