VII.
Lo vers dieus Iheus Critz,
Quar de franqua gen guaya
Sui per lui partitz,
Et honratz e grazitz;
Per so ‘l prec no ‘l desplaya,
Senhors e vezis
E domnas ab pretz fis,
Flors de gran cortezia;
Don plang e languis,
E sospir nueg e dia.
E quals que sia ‘l critz
Del remaner auzitz,
Ni rics luecs aizitz
S’ avia ‘ls votz complitz,
Qu’ apres calenda maya
No sia guarnitz
Del torn, si dieus l’ aizitz;
E s’ a lui plaz ma fis
Lo tot li grazis;
Pero mas juns, aclis,
Soplei sa senhoria
Qu’ els portz e ‘ls camis
Honratz es e grazitz
Que dieus vol et assaya
Los pros e ‘ls arditz,
Et aquels a chauzitz;
E laissa los aunitz
E l’ avol gen savaya
Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
C’ avers e manentia
Vos tol paradis,
Qu’ avar etz e ressis
Qu’ a dieu abellis,
Per que dieus vos desfia.
Que tot lo bes s’ esmaya,
E ‘l mals es salhitz,
Qu’ els fals prins a sazitz
E pres, et endormitz
El peccat, qu’ els esglaya
E ‘ls ten morns e tritz;
Vol mais a sant Daunis,
O lai en Normandia,
Conquerr’ esterlis,
Que tot quan Safadis
Don pot esser fis
Qu’ aissi cum deura sia.
Ar laissem los giquitz
Remazutz, escarnitz,
Et ab obra veraya
Lo vers sans Esperitz,
Cui preguem que ns atraya,
Ab faitz afortitz,
Al dan dels Sarrazis,
Si qu’ en sia conquis
Lo sans luecs, e la via
Faita als peleris
Que nos tolc Saladis;
Cui dieus benezis,
Nos sia guerentia.
Ai! dos miracles fis!
Vos e ‘l pros Peitavis
Sal dieus e benezia,
Car lui sui aclis,
Et a nos peleris
Qu’ el coms Baudonis
E ‘l pros marques y sia.