VII.
Perdigons, vostre sen digatz;
Que us par de dos maritz gelos?
L’ us a moiller qu’ es bella e pros,
Franca, cortesa e chausida,
E l’ autres laida e marrida,
Villana e d’ avol respos;
Chascuns es gardaire d’ amdos:
E pos tant fols mestiers lor platz,
Quals en deu esser meins blasmatz?
Gaucelm Faidit, ben voill sapchatz
Que de domna ab bellas faissos
Non fai ges tan gran faillida,
Si ‘l la garda e n’ es cobeitos,
Com l’ autres desaventuros
Qu’ es tant de totz mals aips cargatz,
Qu’ en gardar no ‘l forsa beutatz
Ni res mas laidesa e cors fatz.
Perdigons, en fol razonatz;
E com ausetz anc dire vos
Q’ om tenga so qu’ es bel rescos,
Ni q’ om gart domna eissernida,
Doncs no la garda sos sens bos?
Deu gardar lo maritz senatz,
Gaucelm, entr’ els nescis agratz
Gent cubert blasme vergoignos;
Pero mal conseillatz l’ espos,
Quan disetz qu’ aia tal vida
Que gart sa mala escarida,
Ni fassa d’ un malastre dos;
Miels a de gardar ochaizos
Bella domna on es grans beutatz,
Don par q’ om sia enamoratz,
E deu n’ esser meins encolpatz.
Plus desmentetz vostras chansos,
Don totz lo mons brai’ e crida
Q’ om gart domna issernida,
Et es laitz blasmes entre nos;
Mas l’ autre gardars es razos,
Ses gelosia e ses peccatz,
Q’ om resconda so qu’ es malvatz,
E mostre so dont es honratz.
Gaucelm, s’ avol aver gardatz,
D’ avol thezaur etz poderos;
Per malvaisa causa aunida;
Faill ni ‘l trembla sens a sazos,
D’ amor par qu’ en sia forsatz;
E si d’ aisso us meraveillatz,
Be m meravil si vos amatz.
Totz temps duraria ill tensos,
Perdigons, per qu’ ieu voill e m platz
Qu’ el Dalfin sia ‘l plaitz pauzatz,
Qu’ el jutje e la cort en patz.
Gaucelm, tant es vera ill razos
Qu’ ieu defen, et el tan senatz,
Que, s’ en lui es lo plaitz pauzatz,
Voill que per lui sia jutjatz.
Perdigons.