VIII.
Cosselhatz m’ al vostre sen:
Una domn’ am finamen
Qu’ amic a don no s partria
Sinon per aital coven
Que lui ames a presen,
E que y agues senhoria,
E s’ ieu aisso li sofria,
Gaucelm Faidit, ses fadia
Vos don cosselh d’ avinen
Qu’ ab sofrir vens hom tot dia,
E s’ ieu ren als y vezia,
N Ugo, senes drudaria
E ses penre jauzimen,
Qu’ autre drut tenga en bailia
Gardatz, si d’ autr’ o sabia,
Si n’ auria ‘l cor dolen!
Bella, cuenda e plazen
Qu’ ieu dic que mil tans valria
En aisso non a conten:
Qu’ a celat la vis soven,
Tans de plazers li faria
Qu’ el sobreplus conqueria.
Ans auria espaven
O s’ en aissi remania,
Qu’ atretal galiamen
Fezes per sa leujairia;
Per qu’ ieu mezeis li m defen.
Sol m’ aura; e s’ autr’ en tria,
Lieis lais e sa senhoria.
Gaucelm Faidit, pauc embria
Drutz qu’ aissi leugieyramen
E no m sembla cortezia.
Que l’ amassetz eissamen
E qu’ aguessetz autr’ amia
Don cantassetz leialmen;
E lieis tencsetz tota via,
Aissi com ilh vos tenria.
Que dretz e razos seria;
E fassa ‘n lo jutjamen
Gaucelm, lieis tenc per valen,
E vuelh que ‘l fassa, ab que y sia,
E que y apel eyssamen
E l’ obra de drudaria.
Gaucelm Faidit et Hugues de la Bachélerie.
(Amb barretina vermelha?)