XCVIII.
Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.
Primerament
lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als
jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria
sien armades galeas e naus per armadors en la forma
siguent:
es assaber
quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui
vulla armar galeas las galeas adobades et
apparellades e verades e encunç de navegar ab
armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments
a aquelles necessaris. – Item lo senyor rey los armara
la paga de I mes al sou acostumat si la volran. – Item los
armara panatiga a IIII mesos si la volran. – Item lo
senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e
tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros
salvant los moros del rey de Granada e encara tots
aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del
senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio.
– Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio
civil et criminal en et sobre tots et sengles
qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en
mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro
que hagen desarmat. – Item lo senyor rey atorga
als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de
les dites galeas aquells privilegis guiatges et
alongaments qui son acostumats datorgar en armades
reyals: axi empero quels dits guiatges e
alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que
tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen
anar en les dites galeas et que dits armadors façen
sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun
ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et
alongaments si no servexen per lo temps que seran
acordats.
– Item vol lo senyor rey et ordona e
deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey
ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer
sils armadors qui armaran en Barchinona e de
Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o
dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en
pau o en treva ab lo senyor rey axi que
negun altre official del senyor rey non puxe
conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix
los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey
e seu e deffenesquen lurs comptes axi que
maestre racional ne altre official del senyor
rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne
de lurs comptes sino los damunt dits et feessen
apoches et fins. – Item lo senyor rey ordona
et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana
habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los
armadors de Valencia als quals de continent sia
feit saber et trames translat dels presents capitols e dels
altres et poder bastant. – Item lo senyor rey ordona e deputa
en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans
de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors
de Mallorques et de Manorques et de Eviza e
siels trames per semblant forma. – Item lo senyor rey
ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure
et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant
poder en los armadors de Rossello e siels trames
per semblant forma. – E los dits armadors prometran et
asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de
Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa
en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia
en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques
en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello
en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les
dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda
de les dites persones. – Item que dins los dits IIII mesos o
IIII mesos et mig o V meses apres que
hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar
les dites galeas ab armes rems exarcies
maçaresos et altres forniments segons que lus
seran liurades ab inventari.
– Item quels
dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells
lochs hon hauran armat dins lo dit temps. – Item
quels dits armadors sien tenguts de dar al
senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o
per les dites persones hi sera deputada la part daço que
hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel
dit senyor los haura armat be et leyalment a
coneguda dels damunt dits. – Item quels dits armadors
encontinent que hajen desarmat sens tota altra
requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas
be et complidament segons quels seran liurades a
coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber
de tot lo guany en comun levat lo cabal
et les messions: e fet lo dit adob ço
que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura
segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si
per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com
tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien
tenguts de fer adobar les dites galeas mas que
sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments
daquelles a lurs propries messions. – Item quels
dits armadors pusquan tenir encant et encants en
quals lochs se volran e pendre refrescament sens
pagar dret alcu. – Item que les galeas armes rems e
altres forniments daquellas vagen a risch
et a ventura del senyor rey. – Item que en cas quel
senyor rey …. la dita paga de I mes e la panatica de
IIII meses que en quescuna de les dites galeas
vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor
rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et
homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço
e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et
leyalment del dit dret. – Item ordona lo senyor rey
que si alcun patron o patrons de nau o de naus o
altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors
que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I
mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi
quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor
rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera
deputada per sou o per lliura del guany quels
dits armadors faran: empero que ço quel senyor
rey hi metra vaja a risch et a ventura
del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer
aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los
armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no
prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que
no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al
senyor rey mas que poguessen entrar en cors
faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor
rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes
en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes
de metre et de manar CXX persones combatens per nau e
que no pusquen levar ne portar alcuna
mercaderia o robes de que haguessen nolit sens
voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o
naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels
mercaders estien a merce del senyor rey: axi
empero que sien tenguts de tornar desarmar en
aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses
apres que seran partides. – Item quels dits armadors
sien tenguts de assegurar covinentment en poder
dels officials reyals dels lochs hon
armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en
poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia
en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello
en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques
en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya
en poder dels governadors de Sardenya o de lurs
lochtinents tan solament a coneguda de les dites
persones que no faran mal ne dan a amichs del
senyor rey sino a aquells quel dit senyor los
donas de bona guerra segons que dit es et quels dits
officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les
dites persones. – Item quels dits armadors de les dites galeas
parten dels lochs hon hauran armat sien
tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo
loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya
ne passen lestret e que no sien tenguts dals:
empero que de posar lo dit missatger o letra
al Alguer fossen escusats si enamichs
havia en lo golf del Alger en tal manera que sens
gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que
daço los dits armadors sien creeguts per
lur sagrament. – Item quels armadors per tenir et
observar e complir tots los dits capitols e cascun
daquells façen sagrament et homenatge en poder dels
officials reyals on armaran es assaber
aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle
general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del
batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del
governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del
batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels
governadors de Sardenya o de lurs lochtinents
obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas
seguratats que seran necessaries als dits affers a
coneguda de les dites persones. – Item quels dits Bonanat
dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament
et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els
dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador
de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer
Saserra en poder del governador de Mallorques els
dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de
Rossello o de lurs
loctinents que be et
leyalment sauran en los dits affers. – Item quel
senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites
galees e naus ne a la xurma o companya
daquelles per neguna raho dementre que
ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet
nols pagava ço que ells costaria stant
daço a lur sagrament. – Dominus rex mandavit Ferrario
de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).
quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui
vulla armar galeas las galeas adobades et
apparellades e verades e encunç de navegar ab
armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments
a aquelles necessaris. – Item lo senyor rey los armara
la paga de I mes al sou acostumat si la volran. – Item los
armara panatiga a IIII mesos si la volran. – Item lo
senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e
tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros
salvant los moros del rey de Granada e encara tots
aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del
senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio.
– Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio
civil et criminal en et sobre tots et sengles
qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en
mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro
que hagen desarmat. – Item lo senyor rey atorga
als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de
les dites galeas aquells privilegis guiatges et
alongaments qui son acostumats datorgar en armades
reyals: axi empero quels dits guiatges e
alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que
tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen
anar en les dites galeas et que dits armadors façen
sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun
ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et
alongaments si no servexen per lo temps que seran
acordats.
– Item vol lo senyor rey et ordona e
deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey
ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer
sils armadors qui armaran en Barchinona e de
Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o
dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en
pau o en treva ab lo senyor rey axi que
negun altre official del senyor rey non puxe
conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix
los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey
e seu e deffenesquen lurs comptes axi que
maestre racional ne altre official del senyor
rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne
de lurs comptes sino los damunt dits et feessen
apoches et fins. – Item lo senyor rey ordona
et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana
habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los
armadors de Valencia als quals de continent sia
feit saber et trames translat dels presents capitols e dels
altres et poder bastant. – Item lo senyor rey ordona e deputa
en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans
de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors
de Mallorques et de Manorques et de Eviza e
siels trames per semblant forma. – Item lo senyor rey
ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure
et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant
poder en los armadors de Rossello e siels trames
per semblant forma. – E los dits armadors prometran et
asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de
Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa
en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia
en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques
en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello
en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les
dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda
de les dites persones. – Item que dins los dits IIII mesos o
IIII mesos et mig o V meses apres que
hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar
les dites galeas ab armes rems exarcies
maçaresos et altres forniments segons que lus
seran liurades ab inventari.
– Item quels
dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells
lochs hon hauran armat dins lo dit temps. – Item
quels dits armadors sien tenguts de dar al
senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o
per les dites persones hi sera deputada la part daço que
hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel
dit senyor los haura armat be et leyalment a
coneguda dels damunt dits. – Item quels dits armadors
encontinent que hajen desarmat sens tota altra
requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas
be et complidament segons quels seran liurades a
coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber
de tot lo guany en comun levat lo cabal
et les messions: e fet lo dit adob ço
que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura
segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si
per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com
tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien
tenguts de fer adobar les dites galeas mas que
sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments
daquelles a lurs propries messions. – Item quels
dits armadors pusquan tenir encant et encants en
quals lochs se volran e pendre refrescament sens
pagar dret alcu. – Item que les galeas armes rems e
altres forniments daquellas vagen a risch
et a ventura del senyor rey. – Item que en cas quel
senyor rey …. la dita paga de I mes e la panatica de
IIII meses que en quescuna de les dites galeas
vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor
rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et
homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço
e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et
leyalment del dit dret. – Item ordona lo senyor rey
que si alcun patron o patrons de nau o de naus o
altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors
que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I
mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi
quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor
rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera
deputada per sou o per lliura del guany quels
dits armadors faran: empero que ço quel senyor
rey hi metra vaja a risch et a ventura
del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer
aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los
armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no
prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que
no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al
senyor rey mas que poguessen entrar en cors
faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor
rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes
en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes
de metre et de manar CXX persones combatens per nau e
que no pusquen levar ne portar alcuna
mercaderia o robes de que haguessen nolit sens
voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o
naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels
mercaders estien a merce del senyor rey: axi
empero que sien tenguts de tornar desarmar en
aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses
apres que seran partides. – Item quels dits armadors
sien tenguts de assegurar covinentment en poder
dels officials reyals dels lochs hon
armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en
poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia
en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello
en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques
en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya
en poder dels governadors de Sardenya o de lurs
lochtinents tan solament a coneguda de les dites
persones que no faran mal ne dan a amichs del
senyor rey sino a aquells quel dit senyor los
donas de bona guerra segons que dit es et quels dits
officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les
dites persones. – Item quels dits armadors de les dites galeas
parten dels lochs hon hauran armat sien
tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo
loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya
ne passen lestret e que no sien tenguts dals:
empero que de posar lo dit missatger o letra
al Alguer fossen escusats si enamichs
havia en lo golf del Alger en tal manera que sens
gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que
daço los dits armadors sien creeguts per
lur sagrament. – Item quels armadors per tenir et
observar e complir tots los dits capitols e cascun
daquells façen sagrament et homenatge en poder dels
officials reyals on armaran es assaber
aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle
general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del
batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del
governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del
batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels
governadors de Sardenya o de lurs lochtinents
obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas
seguratats que seran necessaries als dits affers a
coneguda de les dites persones. – Item quels dits Bonanat
dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament
et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els
dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador
de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer
Saserra en poder del governador de Mallorques els
dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de
Rossello o de lurs
loctinents que be et
leyalment sauran en los dits affers. – Item quel
senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites
galees e naus ne a la xurma o companya
daquelles per neguna raho dementre que
ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet
nols pagava ço que ells costaria stant
daço a lur sagrament. – Dominus rex mandavit Ferrario
de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).
(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde
Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los
diferentes sugetos
que en aquellos se mencionan.