XL.
Tos temps azir falsetat et enjan,
Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,
E si per so vauc atras o avan,
No m’ en rancur, ans m’ es tot bon e belh,
Qu’ els uns dechai lialtatz mantas vetz,
E ‘ls autres sors enjans e mala fes;
Mas si tant es qu’ om per falsetat mon,
D’ aquel montar dissen pueys en preon.
Li ric home an pietat tan gran
De paubra gen, com ac Caym d’ Abelh;
Que mais volon tolre que lop no fan,
E mais mentir que tozas de bordelh:
Si ‘ls crebavatz en dos locx o en tres,
No us cugessetz que vertatz n’ issis ges
Mas messongas, don an al cor tal fon
Que sobrevertz cum aigua de toron.
Mans baros vey, en mans luecx, que y estan
Plus falsamen que veyres en anelh;
E qui per fis los ten falh atrestan
Cum si un lop vendia per anhel;
Quar els no son ni de ley ni de pes;
Ans foron fag a ley de fals poges,
On par la cros e la flors en redon,
E no y trob om argent quan lo refon.
Daus Orient entro ‘l solelh colguan
Fas a la gent un covinent novelh;
Al lial hom donarai un bezan,
Si ‘l deslials mi dona un clavelh;
Et un marc d’ aur donarai al cortes
Si ‘l deschauzitz mi dona un tornes;
Al vertadier darai d’ aur un gran mon,
Si m don’ un huou quecx messongier que y son.
Tota la ley qu’ el pus de las gens an
Escriuri’ eu en un petit de pelh,
En la meitat del polguar de mon guan;
E ‘ls pros homes paysseria d’ un tortelh,
Quar ja pels pros no fora cars conres;
Mas si fos hom que los malvatz pagues,
Cridar pogra, e non gardessetz on:
Venetz manjar li pro home del mon.
Sel que no val ni ten pro per semblan,
Pros ni valen non tanh que hom l’ apel
Ni vertadier, quan met dreg en soan,
Quan dreitura ni vertat non l’ es bel;
Car qui fai mal ni tort, razos non es
Qu’ en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;
E se ditz ben un reprochier pel mon:
Sel q’ una ves escorja autra non ton.
A totas gens dic e mon sirventes
Que si vertatz e dreitura e merces
Non governon home en aquest mon,
Ni sai ni lai no cre valors l’ aon.
Faidit, vai t’ en chantar lo sirventes
Drech al Tornel a ‘N Guigo, qui que pes,
Car de valor non a par en est mon
Mas mon senher En Ebles de Clarmon.
Pierre Cardinal.