XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XL.


Tos temps azir falsetat et enjan,

Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,

E si per so vauc atras o avan,

No m’ en rancur, ans m’ es tot bon e belh,

Qu’ els uns dechai lialtatz mantas vetz,

E ‘ls autres sors enjans e mala fes;

Mas si tant es qu’ om per falsetat mon,

D’ aquel montar dissen pueys en preon.


Li ric home an pietat tan gran

De paubra gen, com ac Caym d’ Abelh;

Que mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordelh:

Si ‘ls crebavatz en dos locx o en tres,

No us cugessetz que vertatz n’ issis ges

Mas messongas, don an al cor tal fon

Que sobrevertz cum aigua de toron.


Mans baros vey, en mans luecx, que y estan

Plus falsamen que veyres en anelh;

E qui per fis los ten falh atrestan

Cum si un lop vendia per anhel;

Quar els no son ni de ley ni de pes;

Ans foron fag a ley de fals poges,

On par la cros e la flors en redon,

E no y trob om argent quan lo refon.


Daus Orient entro ‘l solelh colguan

Fas a la gent un covinent novelh;

Al lial hom donarai un bezan,

Si ‘l deslials mi dona un clavelh;

Et un marc d’ aur donarai al cortes

Si ‘l deschauzitz mi dona un tornes;

Al vertadier darai d’ aur un gran mon,

Si m don’ un huou quecx messongier que y son.


Tota la ley qu’ el pus de las gens an

Escriuri’ eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan;

E ‘ls pros homes paysseria d’ un tortelh,

Quar ja pels pros no fora cars conres; 

Mas si fos hom que los malvatz pagues, 

Cridar pogra, e non gardessetz on

Venetz manjar li pro home del mon.


Sel que no val ni ten pro per semblan,

Pros ni valen non tanh que hom l’ apel

Ni vertadier, quan met dreg en soan,

Quan dreitura ni vertat non l’ es bel;

Car qui fai mal ni tort, razos non es

Qu’ en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;

E se ditz ben un reprochier pel mon:

Sel q’ una ves escorja autra non ton.


A totas gens dic e mon sirventes

Que si vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon,

Ni sai ni lai no cre valors l’ aon.


Faidit, vai t’ en chantar lo sirventes

Drech al Tornel a ‘N Guigo, qui que pes,

Car de valor non a par en est mon

Mas mon senher En Ebles de Clarmon.


Pierre Cardinal.