XXII.
S’ ieu ben far lo sabia;
E volgra m fos donatz
Sens e sabers assatz,
Sels qu’ als precx convenria.
Dona sancta Maria,
Preyatz Ihesus, si us platz,
Cui es Cristz apellatz
E de paradis via,
Qu’ ampar l’ anima mia,
Si cum plazer li sia;
Qu’ ai pessan cogitatz
E ditz per ma folia,
Aissi quo non devia,
Don soi mot encolpatz;
Dona de dignetatz,
Vos m’ en faitz guerentia.
Enquer prec que m vallatz,
Dona, e que m sofratz,
Qu’ ieu vos laus tota via;
Que, si ‘l sen dels prelatz
E ‘l saber de clercia
Hom ajustar podia,
Qu’ en mi fosson justatz,
Non seria bastatz
Del saber qu’ obs m’ auria
Al laus qu’ ieu dir volria;
En vos qu’ enlumenatz
Per qu’ ieu dic ses fadia
Aidatz me, qu’ ieu sals sia.
Qu’ ieu crey, si vos m’ aidatz
Leu sera acabatz
Segon que ieu fallia
El temps que mal vivia;
Pero sui m’ en laissatz,
Don prec merce m’ aiatz,
Qu’ estiers non puiaria
A la gran companhia
Ni veyria sa fatz,
Si merce no m valia.
O! maire de dieu pia,
No truep en vos fadia,
Sivals aitan m’ aidatz
Quan que sia passatz,
Qu’ ieu pres dels sanys estia.
Le frère mineur, moine de Foissar.