XXIII.
Quejas del Capítulo de Lérida contra su Obispo D. Antonio Agustín con ocasión del sínodo de 1564. (Vid. pág. 63.)
El Capítulo de Lérida en carta a su procurador en Roma Gerónimo Mahull Canónigo de la misma iglesia fha. a 8 de febrero de 1565 dice:
“Veem a dit R. Señor prelat nostre tan determenat en passar avant estes coses dels decrets del concili etc., quens fa estar admirats en grandissima manera no podent atinar a son fi; perque sabem de cert que tots los restants Bisbes de Cathalunya estan parats, dissimulant moltes coses, fins ques sapie lo que manarán quant als costumbs de quada patria se face Sa San. y lo Rey N. S., y ell asoles se remou. Es molt aspra cosa que nre. Capitol sie tot sol lo tengut per mes digne de reprensió y castich.”
Con fha. de 26 de marzo 1565 dicen a Pablo Pla, canónigo de Barcelona y procurador de la provincia en Madrid:
“Nre. R. Señor Bisbe ha manat publicar certs edictes super modo et ordine confitendi … Está aquesta ciutat y terra per aquesta y altres novetats molt alterada, y passa peril que nos susciten scandols y encara entre los seculars y duptes que per esta estrectura y rigor causada de estos edictes a Pascua sien confessats la tercera part de les persones desta ciutat y diocesi…
V. M. entenga que lo nre. S. Bisbe diu y preten que la prorogació de la provincia no li leva (leo lileva) que no puga executar ell en son bisbat los decrets del concili; y axi ho fa tant de fet y ab tanta rigor, que nos pot supportar. Mes preten que en aço no a de obeir a la provincia, ni al S. Arquebisbe nre. metropolitá, com de fet nol obeix, ni obeirá en res, ni per res.”
Con fha. de 10 de enero de 1565 dicen al Capítulo de Barcelona.
“La substancia de la synodo es estat fer tres coses: la primera publicar y llegir lo decret del acceptar aquell (el conc. de Trento) y anathematizar eretgies etc.: lo segon publicar la residentia en los beneficis curats etc.: la tercera que sien nomenats examinadós per als que serán provehits als beneficis que vagarán etc. A tota cosa en tot y per tot, tant en lo principi, com medi y fi, nosaltres tot lo Capitol li avem contradit. Alguns Abbats y Rectós an acceptat una cosa y altra no. Empero la major part han respost, quant a la acceptació y publicació de dit concili se referien y aderien a la feta ja en lo provincial concili de Tarragona, et non alias. En la nominació dels examinadós consentien. De modo que tot son fet, segons lo parer de nres. advocats, es nullo.”
