Moncho Software
TRONADA f. Sol mon enrecordem de Santa Bárbara cuan trone. troná, trone, trons Successió de trons; tempestat de trons; cast. tormenta. Tremolen a la forta tronada de sa veu Atlàntida iii. El trontoll de la tronada creixia. Massó Croq. 52. a) fig. Tempestat d’ordre moral; renyada forta, gran manifestació… Leer mástronada
tronsadó, pa tú pa mí, lo patúpamí ere per a dos homes vascos fen aná lo tronsadó
Truita, tortilla, truites, tortillas Truita f. Peix de la família dels salmònids, de l’espècie Salmo fario, que habita en els rius i llacs de muntanya, es fa de 15 fins a 40 cm. de llarg i és comestible i molt… Leer mástruita
UNGLA f.: cast. uña. || 1. Làmina còrnia que neix i creix a l’extremitat dels dits de l’home, dels simis i d’altres animals. Lo leó havia moltes ungles, Lull Blanq. 52. Un perfum | de semensa de cogombre, | ungles d’om, sanch mestrual, Turmeda Diuis. 62. No es part mon… Leer másungla
SOCA trong de un abre per a asclá una soca nessessitém un mall, tascons troncho de una col trong de Nadal de Cataluña, cagatió || 1. Rabassa || 1 (Pallars, Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Val., Gandia, Bal.); cast. cepa,… Leer mássoca
suriaca Suriaco son los Roda de Valderrobres, Casino, electrodomésticos Roda correrá la suriaca, te voy a pegar XURRIACA (i ses var. dial. suriaca i surriaca), usat sovint en plural: xurriaques. f. || 1. Instrument compost d’un garrot que a un… Leer mássuriaca
singuango, sanguango zanguango Etimología De zangón y el sufijo -ango Adjetivo Singular Plural Masculino zanguango zanguangos Femenino zanguanga zanguangas 1 Que rehúye del trabajo o la fatiga. Uso: se emplea también como sustantivo, despectivo Sinónimos: véase Tesauro de desidia. Ejemplos:… Leer mássanguango
A Beseit se fa aná com a tremendo, tremendos, tremenda, tremendes. (dim. Carnusset, carnussets; femenino carnussa, carnusses; carnusseta, carnussetes.) A Aiguaiva se diu “teta, teta, carnucet“ Lo DCVB que digue lo que vullgue, está tan manipulat que no saben lo que signifiquen… Leer máscarnús
matraca, matraques, carrau, carraus, carracles, carracla, maçoles, instrument de percussió, fusta, soroll sec, repetit, campanes, Dijous, Divendres Sant
No cal , no caldrá No hace falta, no hará falta “no cale patir” es una castellanisasió de “no cal patí“, no hace falta sufrir. – Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí. “No… Leer másno cal, no caldrá
