A, Aaça (glosario etimológico)

Aaça val., azaya cast. en Antonio de Nebrija (Dic. del romance al latín). Lanza. La palabra valenciana, según Engelmann, se deriva de açá, lanza, vara, cayado, pértiga, palo de cierta forma en Fr. Pedro de Alcalá, y asta, baculus en Raimundo Martín, o de açá, asta, baculus pastoralis, que trae el lexicógrafo catalán en su Voc. lat. ár.

Introducción (glosario etimológico)

glosario etimológico

INTRODUCCIÓN, Aunque los romances hablados en la península ibérica vengan derechamente de la lengua latino-rústica no es menos cierto que se hallan plagados de voces exóticas de todo origen y procedencia.

GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL.

GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL. (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas). (árabe, hebreo, malayo, persa y turco).

XIII, perg 308, Jaime I, 13 noviembre 1226

Jacobus, Jacobi I, Jaime I de Aragón; Aragonum, Maioricarum, Valentia, Valencia, señor de Montpellier

XIII.
Perg. N° 308. Jai. I. 13 nov. 1226. Notum sit presentibus et futuris quod nos dominus S. Dei gratia episcopus Cesarauguste salvo nostro ordine dominus F. eadem infans Aragone et dominus P. Ferrandi et dominus P. Cornelius et dompnus Ato Orelia et dompne Sancie Petri sororem dicti P. Cornelii facimus amiciciam et societatem

XII, perg. 147, Jaime I, 19 julio 1220

Jacobus, Jacobi I, Jaime I de Aragón; Aragonum, Maioricarum, Valentia, Valencia, señor de Montpellier

XII.
Perg. N° 147. Jai. I. 19 jul. 1220. Hoc est translatum fideliter factum. Jacobus Dei gracia rex Aragonis comes Barchinone et dominus Montispesulani dilectis et fidelibus suis militibus et vicariis bajulis monetariis et magistris monete atque omnibus aliis ad quos litere iste pervenerint salutem et dileccionem.

XI, perg 66, Jaime I, 15 setiembre 1216

Jacobus, Jacobi I, Jaime I de Aragón; Aragonum, Maioricarum, Valentia, Valencia, señor de Montpellier

XI.
Perg. N° 66. Jai. I. 15 setiembre 1216. In Dei nomine. Notum sit cunctis quod nos S. Dei gratia Terrachone archiepiscopus G. per eandem Tirassone episcopus P. Ferrandi dominus sancte Marie de Albarrazino Eximinus Cornelii Guillelmus de Cervaria Guillelmus vicecomes Cardone Guillelmus de Monte-Catano suscipimus vos dominum Jacobum regem Aragonis comitem Barchinone dominum Montis-Pessulani

X, perg. 1, apéndice, Jaime I, 10 setiembre 1215

Sancho, regente, Aragón, hijo de Petronila y de Ramón Berenguer IV

X. Perg. N° 1 del apéndice de Jaime I. 10 de septiembre 1215. Sit notum cunctis quod nos Sanccius Dei gratia comes Provincie et regni Aragonum et Cathalonie procurator promittimus et bona fide convenimus vobis dilectis nostris Guillelmo de Cervaria… Leer másX, perg. 1, apéndice, Jaime I, 10 setiembre 1215

IX, reg. 1232, fol. 109, sin fecha

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós; inducias

IX.
Reg. n° 1232 fol. 109. Sin fecha. A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.

VIII, reg 1529, pars I fol 54,

Reg. n°. 1529 Pars I fol. 54. Sin fecha. Experiencia qui es maestra de totes coses clarament demostra quel senyor rey ne les sues gents no deuen seguir les vestigies de lurs predecessors

Fórnoles, Peñarroya, pleito, Pedro Bel Caldú

Fórnoles, Peñarroya, pleito, Pedro Bel Caldú

Fórnoles, Peñarroya, pleito, Pedro J. Bel Caldú. Fórnols había sido embargado por su cuantiosa deuda en censales. En los acuerdos formalizados por escrito (1397) ratificados por la Orden de Calatrava (1402) y por el
Papa Luna (1411) ni siquiera se planteó la posibilidad de que Fórnols pudiese llegar algún día (a) saldar su deuda.