2. 10. Pedro Saputo escomense la vida de estudián.
Aquella nit van arribá a una aldea de mes de sixanta y vuit cases, y parats entre dos llums y fen alto a la plassa van tocá una mica los instrumens pera cridá la atensió.
Moncho, software, Beceite, Beseit, chapurriau, afiliados, affiliate, libros
Aquella nit van arribá a una aldea de mes de sixanta y vuit cases, y parats entre dos llums y fen alto a la plassa van tocá una mica los instrumens pera cridá la atensió.
Capítul IX. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.
Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat.
Capítul VIII. Ix del convén.
Se va corre la veu que sen anáe Geminita, y va ñabé una consternassió general a la comunidat. La coixa, o sigue la organista, va di, que después que la habíe escomensat a desburrá (¡una coixa desrucá a Pedro Saputo!) la fotíen fora del convén pera que aniguere a un atre a lluí la seua habilidat;
Capítul VII. Se descubrix a les monges. Al cap de poc mes de dos mesos li va pareixe que lo bigot se li anáe espessín, y va di a les seues dos enamorades novissies, que ere ya tems de pensá en lo que teníen que fé. Perque si ella (ell) se quedabe home com portáe trassa de séu per lo que li quedáe de vida, allí no podíe está; y si les mares u sabíen, ñauríe una gran tronada de escándol y aspavens.
Capítul VI. Pedro Saputo al convén.
No va pendre lo hábit de monja, com volen di alguns y creu lo vulgo ignorán, que hasta han arribat a afirmá que va professá y va viure tres añs al convén.
Capítul V. De lo que va fé Pedro Saputo pera librás dels alguasils.
¡Oh libertat pressiosa,
no comparada al or
ni al be mes gran de la espassiosa terra!
Capítul IV. Aventures de Barbastro.
Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba.
Capítul III. Aventures del camí de Barbastro.
No anáe per lo camí real o triscat temén que lo flare s’haguere mort y lo estigueren acassán, sino per sendes y voreres per culpa de la temó que lo guiabe.