Monchosoft

Experiencia qui
es maestra de totes coses clarament demostra quel senyor rey
ne les sues gents no deuen seguir les vestigies
de lurs predecessors en los fets de les armes car
ells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom
quels homens quis armen a la guisa es
combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et
conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts
et pus greus denvehir que no los de cavall. On
jatsia quel senyor rey et sos
predecessors en los temps passats hajen menades
lurs guerres et fets los fets de les armes ab
homens a cavall: empero veen lo dit
senyor rey quels altres reys del mon et en
special sos vehins qui per semblant manera solien fer
los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella
manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et
combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren
be: per ço lo dit senyor rey consideran
les dites coses deliberadament et ab gran acord per gran
profit et tuicio de la cosa publica del principat de
Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus
regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
–
Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili
en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui
haja bens valents de VI milia tro a XII milia
solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres
lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e
cuyraces bacineta gorjera o golero
ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes.
E si ha bens velents de XII milia a XXIIII milia
solidos inclusivament haja a tenir los dos arneses
damunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses.
E si algun daquests prop dits volra tenir I daquests
arneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no sia
tengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura
haura bens valents menys de VI milia solidos haja a
tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers
o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies
ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes
extimacions damunt et davall escrites sien meses
et compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axi
a defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels
marits et los marits vivents les mullers
sien tenguts per los bens dotals en
aytals carrechs com ells prengan los
fruyts daquells bens. – Item que tota persona sia
hom o fembra que haja bens valents de XXV milia
solidos inclusive haja a tenir I arnes ço es
bacineta ab cara et barbuda de ferre et
cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de
ferre o braçals guants gamberes et cuxeres
de ferre bragues de mayla çabates de
launa un glavi una atxa e daga o espunto.
E si per ventura haura bens valents de L milia fins en
LXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot
aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins
a qualque quantitat se vulla haja a tenir
III arneses daquests en aquest present capitol declarats. –
Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles
lochs et parroquies ab los consellers paers
consols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batle
dels dits lochs si esserhi volran facen
la extimacio dels dits bens a lur bona conexença
et arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits
arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles
sie augmentada et pujada del terç mes que la
dita extimacio del sient axi que XXX milia
solidos de sient sien enteses per XX
milia de moble et axi sia servat lo
compte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor
dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes
possessions mal profitoses sien extimades a
aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. –
Item que cascu dels habitadors dels dits lochs sia
tengut de haver et tenir en casa sua larnes o
arneses los quals deuria tenir per la valor dels
dits bens segons la forma dessus declarada dins …. comptador
apres la publicacio que a ell sera feta dels arneses
que haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer
mostra encontinent et dalli avant tots anys dues
vegades lany ço es lo primer dicmenge de
maig et lo primer dicmenge de octubre si lo
temps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell
dicmenge apres seguent qui sia
covinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o
arneses que deu tenir sia punit a pagar lo
primer any la valor del arnes que li falra et en
lo segon si nou havia complit la doble del dit
arnes o daquell que li falgues. Pero que no
constrastant que les dites penes fossen pagades cascun
fos forçat per preso de persones et altres remeys
covinents a tenir los dits arneses. – Item que
de les ordinacions per los damunt dits faedores et de
totes altres coses quels covenga de fer segons la forma
dessus dita e de les costretes per los dits
ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents
segons los capitols dessus dits nos puxa
algu appellar ni proposar raho de nullitat ni
reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo ans
totes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitades
sien complides et exseguides segons la forma
dels dits capitols.
– Item que los dits arneses
sien guiats et assegurats axi que per negun
delicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute
reyal ne fiscal o altre ne per comanda ne
per neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens
defalguessen no puguen esser penyorats ne
venuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy
gos prestar ne prendrels en penyora. E sis
feya que haja perduda la quantitat quey haura
prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. –
Item que la ordinacio sia publicada en cascun
loch ab veu de crida e no resmenys sia
posada en loch public per scrit de guisa que
cascun la puga legir: pero declara lo senyor
rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les
facultats que cascu ha o en altra manera negu sia
tengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o
per altri los dits arneses ne fer major servey
sino aytant et en aquella forma et manera que
era tengut abans de la present ordinacio. – Item que per ço
que negu no puga allegar ignorancia o metre
en dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et
ordona que fetes les extimacions dels bens de cascuns
segons les formes damunt dites sien trameses a cascuns
albarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batle
com segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytal
covenga tenir aytals arneses mana lo
senyor de que de huy …. los dits arneses
hajats hauts complidament. Certificantvos que si passat
lo dit temps nols havets hauts pagarets
per pena la extimacio del arnes queus falra part
que serets costret en persona et en bens a tenir et dar
compliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits
albarans sien liurats a cascu per I porter o per
dos saigs et sien registrats los dits albarans:
et apres que seran presentats sia feta relacio
al scriva qui tindra lo registre daquells
albarans lo qual haja a continuar et a escriure
la dita relacio et sia dada tots temps fe al dit
registre.