cachap, cachaps; cachapet, cachapets.
conill, conillet, conills, conillets, cría de la conilla, habitán de Valjunquera.
Para Corominas es «indudablemente prerromano» y su extensión se corresponde al área mozárabe
(cast. gazapo, port. caçapo).
La voz no pasó desapercibida a los eruditos:
dins de aquella cachapera
un home tan estirat,
que pareixía un furguet”
(Segona part ahon se referix el modo com perden lo temps homens y dones…, Valencia, 1784)
Conill jove, que encara és petit (Pallars, Tremp, Ll., Urgell, Rib. de Sió, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Benassal, Morella, Val., Altea); cast. gazapo.
Es xapava totes les llebres y conills…, sense que li deixara a la raboseta ni siquiera un caxap [sic], Martínez Folkl. i,139.
Fon.: kəʧáp (or.); kaʧáp (occ., val.).
Intens. dim.: catxapet, catxapó.
Etim.: incerta. S’havia assenyalat com origen d’aquest mot el llatí dasypus, ‘espècie de llebre’; però ha estat refusada aquesta explicació per raons fonètiques (cfr. REW 2483). Segons Spitzer (Neuph. Mitt. xxiv, 152), el castellà gazapo s’explicaria com a derivat amb el sufix -apo d’una arrel gaz- (que es troba en gazuza ‘fam’, gazofia ‘excés de menjar’, etc.) i que s’explicaria semànticament per la idea de ‘llepar o xuclar goludament’.