Monchosoft

Nos Johannes Dei gratia
&c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde
per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem
Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone
XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque
bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem
genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum
(paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum
officialium in dicto privilegio contentorum et super
convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium
civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in
praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas
habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte
civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium
veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et
Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra
curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio
informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre
curie promotorem Andream de Contijoch qui ut
locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate
predicta et semel mandato regio fecit elecciones
consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus
consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat
provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones
fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius
intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie
quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii
cunctis temporibus pereniter valituri.
– Primerament com en la
dita ordinacio real entre les altres coses per toldre
cas ques poria sdevenir es assaber que
per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots
los cinquanta consellers qui fan consell
general hi havien a esser ni consell particular si tots los
XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser
sia expressament contengut et ordenat que si alguns
dels dits consellers seran absents o empaxats axis com
dit es pus quels consellers sien appellats
publicament e axi com es acostumat que almenys XXX
prohomens hajen a esser en los consells generals
es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la
ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V
consellers dels officis axi
que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen
a esser en los consells particulars es assaber V dels
consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana
et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell
particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa
esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda
aço import en si gran difficultat de haver et tenir
consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es
leugera cosa de fallir en los consells generals
algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser
almenys axi que posat que en los consells generals ne haje
nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma
no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII
o si nhi fall un dels consellers dels officis qui
almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat
que en los consells particulars ne haje a esser de
cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la
tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular
de que shan seguits en la dita ciutat segons quel
dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses
feta grans inconvenients e distrigament et allongament
del affers de la dita ciutat: corregin en aço
la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix
que daqui avant puys quels consells generals
sien appellats publicament tota frau cessant ab
crida e ab albarans segons que es acostumat los
cuals albarans se hajen a fer a tots los
cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que
absens o empatxats sien que almenys XXX
consellers dels dits L facen consell general axi com era ja
ordonat: mas que daci avant no sia feta
differencia de les mans de que devien esser ans bast
en tots los dits consells generals quey sien XXX
consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle
sien de la dita ciutat e semblant sia en los
consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber
que pus que tota frau cessant sien
fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui
fan consell particular o a lurs alberchs posat que
empatxats o absents sien ey seran almenys
XV consellers quels XV facen consell particular no
fahen differencia de quals sien e ab aço seran
tolts los inconvenients quis seguien con
era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en
la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre
de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie
conseller exceptats los pahers e algunes
persones alli nomenades. E com sie necesari quel
dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar
en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la
dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin
en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey
suplin en aço la dita ordinacio ordona e
stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o
sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los
consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena
cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo
dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent
provehir a cas ques poria sdevenir es a saber
si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat
hagues obs consell general o particular con la host es
fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que
daqui avant per tots temps con la host deura exir
de la dita ciutat per host reyal o vicinal o
altre qualsevol raho quels quinze consellers de
la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els
XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si
mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs
els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs.
Guardense pero tots los damunt dits L consellers que
elegesquen cascuns de si mateixs aquells que
sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per
altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen
poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel
official qui traura la dita host ab consell dels pahers
los elegesque: los quals deu consellers axi
elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per
alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins
la dita ciutat la dita host difora lavors los X
consellers elegesquen XX homens los millors o
pus enteses daquells qui romases
seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos
pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host
facen consell general guardantse que nol tinguen
si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo
dit privilegi reyal
que si algun clergue ancara conjugat sera elet a
conseller daquells VIII consellers qui han a termenar
los bans de la dita ciutat no sia admes a usar
del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura
sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M
solidos barchinonenses e ab fermances legues que
durant lo dit offici de conselleria no allegara corona
ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun
fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo
dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser
dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio
ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers
si a darla han e quels plau molt que noy sien
admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs
affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor
hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre
lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia
esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et
tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia
axi com si en lo dit provilegi posada no fos. En
totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que
stiguen en sa força et valor lo dit privilegi
et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en
aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes
en aquell lo dit senyor confirma loa et approva
axi com a coses be et rahonablement ordenades.

– Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto
privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel
ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus
ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem
presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras
hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et
observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil
la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis
fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone
XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquo
nostri primo. – Franciscus Çacosta. – Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice
comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. – Testes sunt infans
Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de
Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites.
– Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi
mandavit michi Bernardo de Jonquerio.