Dia

El día que se perdió la cordura; dia

Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.
Cretentes *gr vocant.
Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.
Dels dias alcus so artificials, autres naturals… Dia natural es l’espazi el qual le solelh si revol d’orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas.

Lemosin D, dadet, durbir

dadet? (Cruesa): nom afectiu donat als mainatges (de ‘daret’ aret?)
daiciant (d’aicí a/en?) : d’aquí a