XVII, Bel m’ es, quan la roza floris

Bel m’ es, quan la roza floris
E ‘l gens terminis s’ enansa,
Fas’ un vers a m’ aventura
Don mos cors es en balansa
Pel dous chan del rossinhol
C’ aug chantar la nueit escura
Per los vergiers e pels plais.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela, Cortezamens vuelh comensar
Un vers, si ‘l es qui escotar,
E pus tan m’ en sui entremes,
Veyrai si ‘l poirai afinar,
Qu’ eras vuelh mos chans esmerar,
E dirai ver de mantas res.