Fábulas en vers mallorquí. Tomás Aguiló Cortés

Tomás Aguiló Cortés, Tomás Aguiló Forteza, fábulas, vers mallorquí, poesías fantásticas

Fábulas en vers mallorquí per D. T. A. y C. (Don Tomás Aguiló y Cortés)  Autor de la Rondaya de rondayas escritas en 1802. Palma.
Imprenta de Trias. 1840. A nou dobbes.

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ. Tomás Aguiló.

Tomás Aguiló Cortés, Tomás Aguiló Forteza, fábulas, vers mallorquí, poesías fantásticas

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ PER D. TOMÁS AGUILÓ. Recolsada á sa finestra, Que dóna enfront des camí, Tota sola guaita y plòra Sa Contessa de Vallric.

Lo Trovador Mallorquí. El Trovador Mallorquín. José Taronjí.

De la festa de sancta Anna; castell, Mallorcha, ciutat, Palma

Lo Trovador Mallorquí.
El Trovador Mallorquín.
Poesías escritas en mallorquín literario.
Acompañadas de versión castellana;
por
D. José Taronjí. Presbítero,
Doctor en Sagrada Teología,
canónigo de la insigne iglesia del Sacro-Monte,
Catedrático de Retórica y Poética
en el Colegio-Seminario de San Dionisio.
Palma de Mallorca.
Tipografía de Bartolomé Rotger.
1883.

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l’ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…

romans mallorquí

Toni Ballester, romans mallorquí, Una de ses meves passions ès empapar-me de sa vertadera història des nostro antiquíssim poble, dedicació que me du a cercar i a trescar pes diferents llibres i documents on a lo llarg des sigles ets autors han dexat plasmat es seu parer i saviesa sobre sa nostra mil.lenària terra.

Sa coherenci brilla per sa seua absència

Lo mallorquí té gramática anterió al gallego pero los catalanistes neguen la condissió de idioma a un y al atre no (perque está massa lluñ).
Sa coherenci brilla per sa seua absència.

Quí ès es feixista aquí?

Quí ès es feixista aquí? Lengua mallorquina, Sa llengo mallorquina, El mallorquín está sufriendo un proceso de lenta pero inexorable desaparición, para ser sustituido por el catalán-barceloní.