Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.
(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)
Oc, oui, était corrélatif de non, non.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc: Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
– Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
– Et dictus dominus rex respondens dixit: – Hoc.

Über die Volkssprache (De vulgari eloquentia.)

Volkssprache. De vulgari eloquentia oder De vulgari eloquio ist ein Werk des italienischen Dichters Dante Alighieri

HOC, rey Martín, acta, Valldoncella

texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella, Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Introduccion

Sasida
optica per J. Lafita (progècte DiGaM).
Mesa al format HTML per J.-F.
Blanc.

La Comarca, chapurriau, asociación

Por qué ponéis chapurriau entre comillas si hace mínimo 140 años que se usa esta palabra? occitano, champouirau, champoiral, 1878, Lou Tresor dóu Felibrige