ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari
diccionari trilingüe valencià-català-llatí. En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes y diuerses coses, en llengua Cathalana, y Valenciana
Moncho, software, Beceite, Beseit, chapurriau, afiliados, affiliate, libros
diccionari trilingüe valencià-català-llatí. En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes y diuerses coses, en llengua Cathalana, y Valenciana
Lengua Valenciana, Martín de Viciana, Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills. Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574
– Perdone, literatura medieval catalana?
– Sí, al final del pasillo, en la valenciana.
Avui parlarem del misteri de los que afirmen que a Morella, Calaseit y Tortosa parlen la mateixa llengua pero neguen que sigue la valensiana.
Los mussulmans al convertís adoptaben un nom e inclús un apellit cristiano.
Aixó u amaguen los catalanistes per a fé creure que la poblassió mudéjar valensiana (mayoritariamen valensianoparlán) se va extinguí y va sé sustituida per catalans.
Tamé u fan en lo Reino de Mallorca.
* Ana Labarta; La onomástica de los moriscos valencianos, 1987
Miquel Pereç; La imitacio de Jesuchrist, 1494, Un filólec serio mai negaría que la primera llengua romanç en tindre lliteratura en prosa i vers fon la valenciana.
Onofre Pou: Thesaurus Puerilis, ed. 1591, Fa casi mig mileni un català feu un diccionari trillingüe catalana, valenciana, llatina.
Hui volen que les dos primeres es convertixquen en una.
Andreu Bosch, un perpiñanés del 1628 diu que existixen la llengua valensiana, la mallorquina y la rossellonesa. Cathalana. Siríe facha, sense cap duda. … que apar ja que quiscuna es different, so es la Valenciana de la Cathalana, Mallorquina, y Rossellonesa, y les demes sols la valenciana ha restat ab mes memories viues (vives), si be apres ab lo discurs del temps se es affectada, ab lo …
La primera llengua en tindre lliteratura impresa en Espanya fon la valenciana, que ningú vos diga atra cosa.
* Lucien Febvre, Henri-Jean Martin; La aparición del libro, 2005
Us de la lletra Y en l’ortografia valenciana. representa el sò palatal fricatiu sonor, transcrit fonèticament en el símbol [ʝ].