Categoría: chapurriau
chapurriau, chapurriaus, champoiral, occitano, ocsitá, occitan, occità, Languedoc, lenga, Oc, Òc, och, hoc, amics del chapurriau, amigos del chapurriau, pobles aon se parle chapurriau, escriure en chapurriau, gramática del chapurriau, ortografía del chapurriau, yo parlo lo chapurriau, Mistral, Felibrige, retacía y chapurriau, mescla, mezcla, chapurrear NO es chapurriau, la RAE está catalanizada
Rauc, rauch – Razimar
Ratela – Rauba – Raubir
Ratela, s. f., rate, l’un des viscères du corps. Val contra ‘l mal de la ratela. Brev. d’amor, fol. 50. Vaut contre le mal de la rate. Esteves a trop mala ratela. P. Cardinal: Un sirventes. Estève a trop mauvaise… Leer másRatela – Rauba – Raubir
Rat, Rata, Rato, Rateta, Rateira, Ratonadura
Rat, s. m., rat. Rat… autrament es dit soritz, quar rozega. Eluc. de las propr., fol. 254. Rat… autrement est dit souris, parce qu’il ronge. Rateiras per penre ratz. (chap. Rateres pera pendre (cassá) rates o ratolins.) Raimond d’Avignon: Sirvens… Leer másRat, Rata, Rato, Rateta, Rateira, Ratonadura
Raspalh, Rassa, Rastelar
Raspalh, s. m., balle, pellicule qui couvre le grain de blé. El mons es treballatz e las, Ples d’enjan, fals et enveyos, E digz e fagz tornatz atras; Vengutz em del gra al raspalh. Bernard de Venzenac: Iverns vay. Le… Leer másRaspalh, Rassa, Rastelar
Rasca, tiña
Rasca, s. f., teigne. Si fossetz calvs, tug vos viron la rasca. Guillaume de Berguedan: Amicx marques. Si vous fussiez chauve, tous vous verraient la teigne. ANC. IT. Raschia. (chap. Tiña, tiñes.) 2. Rascas, s. m., teigneux. Anc rascas non… Leer másRasca, tiña
Rasa, rases
Rasa, s. f., fossé, canal. La rasa… Andreu en amont. Cartulaire de Fauxillanges (Sauxillanges), Puy-de-Dôme, XIIe siècle. Le fossé… d’Andrieu en amont. ANC. FR. Le fist tomber dans le besal, ou rase dudit molin. Lett. de rém. de 1461. Carpentier,… Leer másRasa, rases
Rar – Rarefactiu
Rar, adj., lat. rarus, rare. Plus rars, plus precios. Doctrine des Vaudois. (chap. Mes raro, mes pressiós. Observéu lo ocsitá del Vaud, a Suiza, dels añs circa 1100, y comparéulo en lo chapurriau actual, abril del añ 2026.) Plus rare,… Leer másRar – Rarefactiu
Randa – Arrapar
Randa, s. f., fermeté, résolution, hardiesse, violence. Er auiatz la randa Col pres de la bela N’ Alvira. R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. Maintenant écoutez la hardiesse comme il la prit de la belle dame Alvire. Adv. comp. Aissi… Leer másRanda – Arrapar
Rampa, Rampne, Rana, rayna
Rampa, s. f., de l’all. Krampf, crampe, contraction convulsive des nerfs. Si la gota torn’ a rampa, So es cant te l’ arteil levat. Deudes de Prades, Auz. cass. Si la goutte tourne en crampe, c’est quand il tient l’orteil… Leer másRampa, Rampne, Rana, rayna