XIX. Carta traditionis panni Domini nostri J. C. factae ecclesiae Illerdensi, an. MCCXCVII.
Carta traditionis panni Domini nostri J. C. factae ecclesiae Illerdensi, an. MCCXCVII. (1297)
Ex arch. eccl. Illerd. In Christi nomine: pateat universis
Lo chapurriau, llengua romans desde lo 842
Carta traditionis panni Domini nostri J. C. factae ecclesiae Illerdensi, an. MCCXCVII. (1297)
Ex arch. eccl. Illerd. In Christi nomine: pateat universis
El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.) Entre Lerida e… Leer másGuillem de Cervera, trovador, catalán,
Reg. 6 Jac. I. Pars. 1a n° 10. Fol. 138. 21 ag. 1259. Per nos et nostros concedimus et donamus vobis et universis et singulis sarracenis nostris Cesarauguste presentibus et futuris imperpetuum
Lo rey Jaime II establix al 1300 que la primera universidat de la corona de Aragó estigue a Lérida, Ilerda, Lleida, que entonses ere un marquesat del reino de Aragó.
¿Y Cataluña?
* Juan Pemán Gavín; Sobre la elección del rector en la universidad medieval: el caso del estudio general de Lleida, 1995
Alexandre Cirici. En cuanto al valenciano, aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: los catalanes escribimos en valenciano o leridano.